La Vanguardia (Català-1ª edició)
El nou model de finançament rebaixa el pes de la població real
El canvi perjudica Catalunya, però guanya amb els canvis en sanitat i educació
El Ministeri d’Hisenda ha enviat finalment la seva esperada proposta sobre la població ajustada, el criteri fonamental que marca el sistema de repartiment dels recursos del finançament autonòmic, que està caducat des del 2014 i que tots saben que serà extremadament complex de renovar.
La proposta es detalla en un extens i complex sistema de càlcul que dificulta saber quines comunitats guanyen i quins perden, si bé hi ha alguns indicis que mostren que, per exemple, Catalunya surt perjudicada per la reducció de la ponderació de la població absoluta i surt beneficiada pels canvis en l’assignació per sanitat i educació.
La ministra María Jesús Montero havia promès treure la seva proposta abans d’acabar el novembre i només ha incomplert el termini per tres dies escassos. El document ja està en mans de les comunitats autònomes perquè comenci el debat.
Amb les últimes dades disponibles corresponents al 2019, la població de Catalunya representava el 17,4% del total d’habitants de les 15 comunitats autònomes que es regeixen pel sistema comú. Una vegada passat el filtre de la població ajustada vigent, el pes de la població catalana sobre el total baixava fins al 17,1% del total. Amb la nova proposta feta pública ahir, el percentatge de població absoluta passarà de pesar (ponderar) un 30% a només entre el 18% i el 22%. Per tant, Catalunya sortirà més mal parada per aquest concepte, ja que la seva població real és més gran que la població ajustada.
De fet, el Departament d’Economia de la Generalitat, malgrat no haver volgut valorar el document, sí que va assenyalar ahir que “sempre hem defensat que els criteris de població ajustada no s’ajusten a la realitat de Catalunya, i que cal tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l’Estat”. La proposta de Montero d’ahir va, a priori, just en sentit contrari. La ponderació del padró passa de l’esmentat 30% a una franja
Modificació dels valors de ponderació en el càlcul de població ajustada del sistema de finançament de les comunitats autonòmiques
Participació de Catalunya sobre el total amb el model vigent MODEL VIGENT
NOU MODEL 8,5%
Participació total de Catalunya amb el model vigent:
FONT: 17,14% 6-10% 18,15% 20,5% 25-30% 17,1% que se situa entre el 18% i el 22%.
En altres conceptes com la sanitat, que pesa un 38% en l’actual ponderació per calcular la població ajustada, creixeria al 40% o 45%. Aquest augment de ponderació beneficiaria lleugerament Catalunya, ja que el seu pes actual és del 17,18%, una mica superior per tant al de la seva població ajustada final. Un cas semblant passaria amb educació. La ponderació també creixeria, ja que passa del 20,5% a entre el 25% i el 30%. Aquí Catalunya surt beneficiada perquè el seu pes sobre el total és del 18,15%, superior per tant una vegada més a la ponderació de la població ajustada.
Els serveis socials, que actualment pesen un 8,5% en la ponderació global, es quedarien en una franja d’entre el 6% i el 10%. En aquesta variable, el padró de les persones grans pesaria entre el 80% i el 90%, i el dels aturats, entre el 10% i el 20%.
Una altra novetat que planteja la proposta és un potencial augment del pes dels indicadors de la superfície, la despoblació i la dispersió de la població. El conjunt d’aquestes variables de caràcter geogràfic, amb una funció de correcció, passaria d’una ponderació actual del 3% a entre el 3% i el 4%. L’increment de la incidència de criteris com la despoblació forma part de les reivindicacions del grup de vuit comunitats autònomes, tant del PP com del PSOE, que, a invitació d’Alberto Núnez-Feijóo, es van reunir a Galícia la setmana passada. Són els grans defensors de l’Espanya buidada.
Al costat contrari podrien situar-se Catalunya i Madrid, que són les més poblades, i en un tercer equip, València, Múrcia i Andalusia, que es consideren les més perjudicades.
Fonts de la Generalitat van afegir que cal tenir en compte també conceptes com “la paritat del poder adquisitiu i el cost de vida i dels serveis públics, entre d’altres”. A l’informe d’ahir apareix una referència al cost de la vida, si bé en el mateix treball es rebutja la seva utilitat per al càlcul. Just el contrari que demana la Generalitat.
“El Govern català considera que el model de finançament està esgotat i no soluciona la infrafinanciació ni el dèficit fiscal; el Govern estudiarà la proposta perquè sempre ha dit que vetllarà per tot allò en què hi hagi en joc els interessos dels catalans”,
La ponderació de la població real baixarà de l’actual 30% a una franja d’entre el 18% i el 22%
La Generalitat desconfia de la proposta, que obre el debat de la reforma del finançament autonòmic
La proposta del nou model de finançament
van explicar des del Departament d’Economia.
Per la seva part, des del Ministeri d’Hisenda van expressar que el seu model és exhaustiu perquè “la proposta de càlcul de la població ajustada incorpora indicadors més ferms, detallats i realistes per fixar la distribució de la despesa sanitària, educativa i dels serveis socials”. També van afegir que “és necessari abandonar la confrontació i els interessos partidistes si es vol arribar a un consens”.
A més de les modificacions en el percentatge de ponderació de la sanitat i l’educació, també hi ha canvis interns en els càlculs. En sanitat varien els paràmetres per introduir les necessitats de la formació universitària i la professional, que ara no figuren. Només es preveu com a població la situada entre els 0 i els 16 anys. Això canviaria i es plantegen diverses opcions, incloent-hi o no universitaris procedents d’altres comunitats.
També en sanitat hi ha un canvi de mètode per guanyar precisió. Es passa de 7 grups d’edat a 20, de manera que es pot precisar molt més el cost sanitari, ja que en termes de despesa sanitària l’edat dels ciutadans és molt rellevant. x