No ens hem de precipitar

spanya és un país a la deriva”. Aquesta opinió tan dràstica s’ha convertit en un lloc comú en determinats cercles de poder. El pessimisme s’ha aguditzat amb la nova variant de la covid, l’òmicron, que ens amenaça de tornar a la casella de sortida i llançar per la borda tot el que havíem avançat amb la recuperació econòmica i sanitària.

Fins i tot el meu amic César Molinas em comenta que la situació actual del país “és dolenta i la probabilitat que continuï deteriorant-se de manera accelerada és molt més gran que la probabilitat que, per algun motiu, comenci a millorar”.

Tot i això, crec que no ens hem de precipitar. Ni la situació és tan dolenta com diuen uns, ni tan bona com proclamen els altres. Amb òmicron o sense, Espanya tindrà un fort creixement econòmic l’any vinent que permetrà crear una gran quantitat d’ocupació i recuperar tot el que s’ha perdut per la pandèmia en la primera meitat del 2023, com auguren els tècnics de la Unió Europea. Potser no creixerem al 7% com diu el Govern central, però és molt probable que superem el 5% del PIB.

És cert que la recuperació a Espanya s’ha endarrerit respecte als grans països europeus, però l’“efecte ampolla de xampany” no ha desaparegut. És a dir, que en aquesta legislatura les coses aniran bé per a les empreses i els treballadors. Els problemes vindran després.

Des del punt de vista econòmic la pandèmia ha estat superada i no és probable que es produeixi una nova recessió com la que va tenir lloc l’any passat, quan el PIB va caure més que durant la Guerra Civil. El motiu és que l’òmicron no suposa un risc de col·lapse del sistema sanitari. A diferència d’aleshores, tenim més experiència i instruments per combatre-la. Per això, ara no és necessari confinar-se. No va ser el virus, sinó el confinament, el que va provocar la gran recessió.

És cert que el comerç i el turisme es ressentiran, però en cap cas no serà el forrellat de fa un any. Tenim eines que s’han demostrat eficaces davant una situació d’emergència, com els ERTO, els crèdits i els diferents ajuts articulats en l’àmbit europeu.

El pitjor virus de tots és la sempre por i propagar l’alarma és el pitjor que ens pot passar. Ara més que mai cal evitar precipitar-se i mantenir el cap fred.

És cert que hi ha incerteses i un Govern de coalició d’esquerres que no inspira massa confiança als inversors. Però no s’ha d’oblidar que està garantida l’estabilitat política i econòmica després d’aprovar-se els pressupostos per al 2022 i que estan a punt de firmar-se dues reformes de pes com la laboral i la de pensions, que obriran l’aixeta dels fons europeus. Com diu la saviesa popular, Déu escanya però no ofega.