Les empreses familiars han de créixer més per sobreviure a la globalització

L’augment de la venda d’empreses familiars a grups i fons estrangers s’explica per la seva insuficient dimensió per afrontar els nous reptes

L’augment de la dimensió de les empreses familiars és essencial en l’economia postpandèmia, afirma Juan Corona, conseller acadèmic de l’Institut d’Empresa Familiar (IEF). Les empreses familiars han d’apostar pel creixement inorgànic i fer adquisicions, principalment a l’estranger, opina Oriol Huguet, d’Andbank. L’alternativa és clara: créixer i professionalitzar-se o morir. Així veu també el futur d’aquest col·lectiu empresarial Jordi Fabregat, professor de Finances d’Esade. María Fumanal, directora d’Empresa Familiar de PwC, afirma que aquestes companyies s’han de preparar per acceptar l’entrada de socis externs, per tal de tenir més possibilitats de creixement global, o en cas contrari assumir que pot ser necessari acabar venent i preparar-se també per això. José Soria, soci del bufet Uría Menéndez, considera que la pandèmia ho ha convertit tot en més global i que això ha canviat el model de negoci, que, en qualsevol cas, exigeix més dimensió.

Aquestes opinions van ser expressades a les Trobades a La Vanguardia celebrades aquesta setmana –via telemàtica– per analitzar la problemàtica actual de les empreses familiars espanyoles, i sobretot catalanes, després del creixent augment d’operacions de venda a grups i fons d’inversió estrangers. Tots els participants van coincidir a assenyalar que això es deu a l’escassa dimensió d’aquest col·lectiu empresarial per afrontar els nous reptes de la globalització que han sorgit durant la pandèmia, que ha marcat un abans i un després.

Juan Corona, des de l’IEF, afirma que les empreses familiars fa anys que havien d’haver prioritzat la dimensió com a alternativa estratègica, ja que estava clar que la competència global s’intensificaria. Durant la pandèmia les empreses familiars més petites, a més, han rebut un cop dur i moltes s’han vist obligades a vendre com a mal menor.

Un altre factor que explicaria la recent onada de vendes d’empreses familiars rau en el fet, segons la seva opinió, que moltes arriben al moment del relleu generacional i no troben la persona adequada en la mateixa família per agafar la direcció del negoci. Davant d’això la solució consisteix a professionalitzar els òrgans de govern o vendre l’empresa.

Oriol Huguet, des d’Andbank, també coincideix que l’acceleració de la globalització que ha suposat la pandèmia, associada al gran avenç que han registrat la digitalització i l’activitat en línia, converteix la dimensió en una variable crucial. Considera que les empreses familiars han d’assolir una facturació o una capitalització de mil milions d’euros per aconseguir ser competitives en un entorn global. Si no arriben a aquesta xifra o s’hi aproximen, els resultarà molt difícil competir com a empreses independents. “Al final es veuran obligades a vendre o a buscar socis”, afirma.

Freixenet, Codorníu, Pronovias, Pastas Gallo, Cirsa, Palex, Miquel Alimentació o Òptica Universitària són, entre d’altres, algunes de les empreses familiars importants que s’han venut en els últims temps a fons d’inversió o a altres companyies més grans. Però també hi ha altres empreses familiars que són molt actives en la compra d’empreses a l’estranger, per augmentar la seva dimensió, com són, entre d’altres, Grup Puig, Grifols o Catalana Occident.

Oriol Huguet anima les empreses a realitzar adquisicions per créixer. “Hi ha recursos, hi ha diners i hi ha coneixement. És important –afirma– que apostin per una dimensió més gran a través del creixement inorgànic. Des d’AndBank els convidem a comprar companyies a l’estranger”.

El professor d’Esade Jordi Fabregat és categòric quan afirma que el dilema de les empreses familiars és molt clar: professionalitzar-se i créixer o morir. Malgrat tot, reconeix que el camí de créixer a través de compres internacionals no és fàcil. Moltes ho han intentat i ara, arran de la pandèmia, es troben amb greus problemes de treso