“L’alternativa per a les empreses familiars és molt clara: créixer i professionalitzar-se o morir”

aquests casos el venedor sol mantenir-se durant un termini en la direcció de l’empresa i se sol pactar el mecanisme per facilitar la venda de la participació minoritària que conserva el venedor.

Explica que l’altra possibilitat, la de vendre un paquet minoritari d’accions, exigeix equilibrar molt bé els interessos dels fons i dels propietaris. Si tots dos comparteixen una mateixa filosofia, l’operació pot ser un èxit perquè els fons poden ajudar molt. En cas contrari, el conflicte està assegurat.

Adverteix José Soria que és molt important negociar el funcionament dels òrgans de govern i el règim de transmissió d’accions en el marc d’un pacte de socis. Crida l’atenció sobre la necessitat de concretar molt bé les fórmules i terminis de desinversió per part del fons i establir els paràmetres per a les valoracions adequades de les accions, tant en el moment d’entrada del fons com de la seva sortida del capital social, especialment si aquesta també pot implicar la de la resta de socis.

Personalment José Soria considera que els fons de capital risc, quan entren en una empresa familiar amb una participació minoritària, volen tenir una participació activa en la gestió, amb dret de veto sobre determinades decisions rellevants. La seva contribució acostuma a ser positiva, ja que aporten coneixement, professionalització, obren finestres per ampliar les oportunitats de negoci i ajuden a establir la correcta valoració de l’empresa. Últimament també col·laboren activament per alinear l’empresa en la qual entren amb la sostenibilitat, ja que això és fonamental per garantir el futur de les empreses.

María Fumanal, per la seva part, coincideix que els fons d’inversió poden ser d’una gran ajuda per a les empreses familiars i per aportar-los valor, però adverteix que els propietaris s’han de preparar adequadament per a la nova cultura que suposa l’entrada de nous socis.

També s’han de preparar, segons la seva opinió, en el cas que decidissin vendre. “En les operacions de venda –diu– la famíper necessitats financeres. “Cal distingir bé –assenyala– entre els fons d’inversió que hi entren amb voluntat d’ajudar-te i participar dels beneficis i els que únicament és volen quedar amb l’empresa al preu més baix possible. Ara predomina la tendència a comprar el 100% de l’empresa. Això no ens ajuda com a país”.

Juan Corona planteja, com a opció interessant, propiciar fusions entre les mateixes empreses familiars per créixer i guanyar dimensió, encara que reconeix les dificultats per harmonitzar les diferents cultures que hi pugui haver.

Tots els participants van coincidir amb Jordi Fabregat que cal potenciar les empreses amb futur i evitar les deslocalitzacions. Juan Corona, des de l’IEF, afirma en aquest sentit que la política econòmica i fiscal hauria d’estar orientada a facilitar el creixement i la continuïtat de les empreses familiars.

En aquest sentit María Fumanal, de PwC, afirma que el règim fiscal en Patrimoni i Successions per facilitar el relleu generacional és molt antic i es limita a graus de parentiu molt propers. “Però –afegeix– les famílies han crescut i han arribat ja a les terceres, quartes o més generacions i la legislació fiscal hauria d’adaptar-se al nou entorn social”.

També afirma que l’objectiu de la reforma fiscal que prepara el Govern hauria de ser potenciar el creixement i la continuïtat de les empreses familiars, sense polititzar els debats. Així mateix, assenyala que aquesta reforma fiscal hauria d’harmonitzar els criteris territorials per evitar problemes de deslocalització empresarial. “Hi ha -conclou– una gran inseguretat jurídica. Falten tractaments fiscals estables”.

Juan Corona i José Soria destaquen també que per garantir la continuïtat de les empreses familiars és molt important que disposin de protocols que regulin les relacions entre la família i l’empresa i, sobretot, que disposin d’un pla de successió. Amb això es redueix molt el risc de disgregació, tancament o venda de l’empresa familiar. ●

Hi ha un gran nombre d’empreses amb un gran potencial que desperten l’interès comprador

Augmenta la tendència dels fons d’inversió a comprar la majoria de les accions

La política econòmica i fiscal hauria de potenciar la continuïtat de les empreses familiars

L’entrada de fons d’inversió en l’accionariat obre possibilitats de nous negocis

Els impostos de patrimoni i successions s’han d’adaptar a les noves generacions