Jordi Darder,

Arquitecte, ha dissenyat el pessebre de l’Ajuntament de Barcelona

pot veure també una esmoladora.

I aquella altra silueta de dona d’allà?

És una arquitecta. He volgut fer un petit homenatge a les meves amigues arquitectes.

Això no és més de les Falles?

Sí, això mateix. Què és una falla? Una celebració de la vida, també. Però en qualsevol falla com cal hi ha molta crítica política i social. Aquí no. Aquest pessebre aspira a ser un reflex de la societat i a mostrar les capacitats que serien desitjables que tingués una societat sana, representades en aquests oficis que acabem de veure, com la tenacitat, la imaginació, la perseverança...

Què li contesta a la gent que arriba a la plaça Sant Jaume i es queda sorpresa de no trobar-hi el pessebre?

No em canso d’explicar que som tots dins d’ell.

Som personatges, ara mateix?

Com a arquitecte, la ciutat és el meu escenari, i hi poso les meves figures. Uns amics m’han dit que aquest pessebre demana al públic que passegi conscientment per ell. M’agrada.

Algú pot pensar que ho ha pensat tot per afavorir la “distància social”.

No m’han donat instruccions en aquest sentit. La idea ve del meu pessebre del 2017, llavors les figures estaven muntades sobre uns pals. Em van dir de tot, però també vaig rebre alguns comentaris elogiosos que era un pessebre “molt pràctic”.

Un pessebre tot terreny...

Sí, perquè podien passar les manifestacions per sota sense problemes. Algunes figures les vaig recuperar d’un magatzem del Fòrum per a un muntatge al meu barri, Vallcarca, l’any passat, on sí que vaig tenir present la idea d’evitar les aglomeracions.

Però amb tanta dispersió no passarà la gent de llarg?

Vaig tenir una nòvia que no entenia per què caminava tan lent, fixant-me en cada detall, cada casa, columna o capitell. Intento transmetre aquesta actitud contemplativa.

Em sembla que acabo de veure el caganer...

Ah! L’ha vist? El felicito. Perquè ha d’estar una mica amagat, ningú no es posa a fer aquestes coses en públic. En realitat, és una tradició molt anterior al pessebre. Un símbol del retorn a la terra, de l’agraïment, adobantla, per tot el que ens dona.

El seu pessebre ens ha costat 200.000 euros. No és massa?

La despesa pública té ingredients de benefici sociocultural. A qui li explico que una grua costa 500 euros diaris, i que som un equip nombrós que treballa des de l’abril, es torna menys bel·ligerant.

Tinc 61 anys ben estructurats. Casat, tinc la parelleta: en Miquel i la Sara. Soc d’esquerres i independentista. No soc creient, soc pessebrista. Vaig dissenyar el pessebre el 2017 i aquest Nadal repeteixo. Un pessebre ha de tenir un caganer per definició