La Vanguardia (Català-1ª edició)
França endurirà en la seva presidència de la UE el control de les fronteres
Macron creu que les crisis migratòries amb Bielorússia i a Calais obliguen a actuar
Emmanuel Macron va anunciar ahir ambiciosos objectius per al semestre de presidència francesa de la Unió Europea (UE) que arrenca el primer de gener. Una de les prioritats serà un control més estricte de les fronteres i del flux migratori per evitar crisi com les recents a la frontera amb Bielorússia i al pas de Calais, o per reaccionar amb més eficàcia.
Els sis mesos de lideratge institucional francès s’encavalcaran amb la campanya de les eleccions presidencials, que se celebren a l’abril. Això suposa una oportunitat per a Macron, que veurà realçada la seva estatura, però també un risc si les coses es torcen.
A la presentació d’ahir a l’Elisihi seguirà avui la primera visita a París del flamant canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz. L’èxit dels plans francesos dependrà força de la complicitat del nou Govern a Berlín. Sense el motor franco-alemany, poc es pot moure a Europa. Macron no va dir res de les profundes diferències que hi ha amb la nova coalició de govern alemanya en àrees com la defensa, l’energia o l’eliminació del veto en decisions del Consell Europeu.
L’èmfasi de Macron a millorar la gestió de les fronteres i de reformar la zona Schengen s’emmarca en la idea general d’avançar cap a “una Europa plenament sobirana”, “propietària del seu destí” i “potent al món”. Enumerant aquests arguments, feia la sensació que Macron traslladava a la UE la mateixa filosofia que defensa per a França, la d’una obstinada autonomia estratègica, una política que tots els presidents, amb matisos, han mantingut des de De Gaulle.
La qüestió de les fronteres i de la immigració serà clau a la campanya electoral perquè la dreta i l’extrema dreta s’hi abocaran diàriament. Macron no podrà quedar-ne al marge i es presentarà com a capdavanter a Europa.
El president francès va proposar “un pilotatge polític de la zona Schengen”, a imatge i semblança del que es fa en l’àmbit de l’economia i finances. Això vol dir reunions regulars dels ministres responsables de fronteres i immigració. París plantejarà un mecanisme institucionalitzat d’ajuda d’emergència a un país en cas de crisi greu, com la de la frontera entre Polònia i Bielorússia. Aquest mecanisme preveurà el desplegament d’efectius de Frontex, l’agència europea de vigilància de fronteres, i mitjans humans i materials d’altres països socis. La presidència francesa de la UE ha de servir així mateix per millorar la cooperació amb els països emissors de migració.
En l’àmbit de la defensa i la seguretat, París aspira a finalitzar el llibre blanc europeu sobre la matèria, un document que definirà les amenaces comunes i les respostes que s’han de donar pel que fa a col·laboració operativa, maniobres conjuntes i aliances industrials. Aquest llibre blanc ha d’estar ultimat a temps per plantejar una actitud comuna en la cimera de l’OTAN de Madrid del juny.
França posarà l’accent en la relació amb l’Àfrica perquè “l’estabilitat i prosperitat del nostre veïnat” resulta vital en termes de seguretat. La intenció és “europeïtzar” l’actual compromís militar francès al Sahel; és a dir, aconseguir que altres socis s’impliquin més en l’ofensiva antigihadista i d’ajuda als fràgils països de la regió.
A més d’una cimera entre la UE
París vol que el dèficit continuï sent flexible i es planteja altres plans d’estímul comuns
i la Unió Africana, que ha de tenir lloc a Brussel·les, França organitzarà una cimera sobre els Balcans occidentals, una altra regió sensible i d’alt risc.
En el terreny econòmic, París vol construir consensos per consolidar el nou model de creixement i inversió europeu que ja va començar a plasmar-se en el pla de recuperació després de la crisi de la pandèmia. Macron premerà l’accelerador perquè la Unió Europea sigui una potència en la transició energètica i en l’economia digital, “palanques” d’ocupació que s’han de desenvolupar al màxim.
França pensa que les normes de dèficit europees han de continuar sent flexibles per donar suport a la recuperació i que no han de ser un tabú altres plans d’estímul comuns, com l’aprovat per afrontar la pandèmia.
Preguntat per la difícil relació amb el Regne Unit, Macron va recordar l’afront del contracte dels submarins australians. Va reiterar que és un amant de la Gran Bretanya i del seu poble, però va admetre, amb sorna, que té unes ganes enormes que a Londres hi hagi “un govern que desitgi treballar de bona fe amb nosaltres”. ●