La Vanguardia (Català-1ª edició)
Decàleg per a una Constitució
Han estat unes jornades felices per a milions de ciutadans que s’han pres els dies de festa com una revenja per tantes restriccions. El Govern central ha treballat molt: sembla que està permanentment reunit en Consell, per bé que no aconsegueix donar notícies de primera pàgina. El dia 6 es va desplaçar a la Carrera de San Jerónimo per celebrar al carrer el 43è aniversari de la Constitució. El carrer va ser literalment això: el carrer, sense sentit figurat, perquè el que entenem per “el carrer”, el poble, en passava olímpicament. La distància de seguretat dels pares de la pàtria era un reflex de la distància política: no es va aconseguir una foto dels caps de govern i l’oposició, i Casado i Ayuso van arribar preparats per a una foto terapèutica. La frase de la jornada va tenir aquesta brillantor: “Cumplir la Constitución de Pe a Pa”, que alguns van interpretar com “de Pedro a Pablo”, tot i que s’ignora si aquest Pablo seria Casado o Iglesias.
Passat l’esdeveniment, a aquest cronista li surt aquest decàleg:
1) Queden dos grans partits que diuen que respecten la Constitució, el PSOE i el PP; però el PP acusa el PSOE de violar-la pels seus pactes i les seves clàusules secretes, i el PSOE acusa el PP d’incomplir-la pel Poder Judicial.
2) La presidenta Batet insta a recuperar la lleialtat constitucional, cosa que significa que la lleialtat constitucional, base de la democràcia, ha deixat d’existir.
3) Es difonen enquestes que donen una mitjana d’un 70 per cent d’espanyols que volen canviar la Carta Magna. Sembla que no hi va haver repregunta de què és exactament el que volen reformar.
4) Quan Pedro Sánchez demana que es compleixi la gran norma, es refereix al PP. Deixa el dubte de si la compleix el seu soci de Govern, Podem, quan encoratja un referèndum per elegir entre “monarquia corrupta” i república.
5) Un altre membre del seu Govern,
Alberto Garzón, és el líder d’Esquerra Unida, que figura entre els organitzadors d’un referèndum sobre la monarquia, convocat per al pròxim 14 de maig.
6) S’està convertint en costum que l’aniversari de la Constitució es converteixi en quelcom semblant al seu enterrament, amb veus que cada any eleven una mica el to. El d’aquest any ha estrenat els conceptes de vestit vell, esgotada o deslegitimada.
7) Aquests dos últims qualificatius han estat aportats pels partits nacionalistes i independentistes, per primera vegada reunits per a un manifest anticonstitucional.
8) Aquests partits, en el moment de reclamar el reconeixement del dret d’autodeterminació, han posat impossible el consens a què es va arribar el 1978.
9) En el to dels absents i dels crítics, nacionalistes o no, es detecta el repudi al “règim del 78”, que no és cap altre que el constitucional vigent. És, per tant, la seva oportunitat per al discurs de la ruptura que no van aconseguir a la transició.
I 10) Mentre passaven i es deien aquestes coses, el rei, que va encoratjar i va signar aquesta Constitució, havia complert un any a Abu Dhabi i la Fiscalia ajornava sis mesos més l’arxivament de les investigacions. No passa res: continuem estant en una monarquia constitucional.