Sagrada polèmica

De què parlem quan parlem de la Sagrada Família? Arran de l’encesa de l’estrella que corona la torre de Maria del temple imaginat per Antoni Gaudí, tornen (mai ens han deixat, van i venen) els debats intensos sobre l’edifici més emblemàtic de Barcelona. Dimecres, a El món a RAC1, vam parlar-ne, conscients que aquesta polèmica (com altres per l’estil) forma part de la nostra tradició més recent i serveix per mantenir la tensió civilitzada entre uns i altres. Després de la tertúlia, em va quedar més clar que mai que la Sagrada Família és només una excusa per dir moltes coses, l’objecte no interessa tant com emetre uns determinats missatges molt precuinats.

A veure, agradi més o menys la gran obra gaudiniana (a mi hi ha coses del temple que m’agraden i coses que poc o gens), és evident que serveix perquè els anticlericals de torn (alguns entranyablement tronats com els beats més carques) facin el seu particular aquelarre, barrejant

Negar el caràcter excepcional del conjunt i el valor del temple resulta ridícul

prejudicis ideològics amb criteris estètics; en aquest sentit, diu molt de cert dogmatisme infantiloide que l’alcaldessa Colau no hagi estat present als actes organitzats per l’arquebisbat de Barcelona amb motiu de la benedicció d’aquesta torre.

Entre els crítics més sarcàstics de la cosa també hi ha els que volen presentar-se com els més moderns del barri amb el mínim esforç. Això no obstant, aquests tenen raó en alguns aspectes de la continuació del temple, que corre el risc de veure’s colonitzada per alguna cosa propera al kitsch. Dit això, negar el caràcter excepcional del conjunt i el seu valor resulta ridícul, ho faci qui ho faci. Alguns d’aquests modernets de saldo són els mateixos que fan brometa barata amb la música de les gralles, però, en canvi, diuen haver quedat extasiats en sentir el so d’una zurna en una plaça pintoresca d’un petit poble a Tunísia, on han llogat una casa per passar les vacances i retrobar-se amb ells mateixos.

Alguns gaudinians oficials tampoc tenen un paper gaire lluït en aquestes polèmiques, ni determinats portaveus de l’Església, que farien bé d’actualitzar llenguatges i missatges a l’hora d’explicar el sentit d’un projecte que s’ha convertit en un negoci turístic sensacional. Com a català i agnòstic de cultura cristiana, agrairé una mica més de gràcia a l’hora de defensar i atacar la Sagrada Família. ●