La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Els dies d’esperar que soni el telèfon ja no tornaran”
Naomi Watts Actriu, protagonitza ‘La familia Bloom’
inclou a l’elenc Andrew Lincoln i Jacki Weaver, se suma a quatre més que esperen estrena.
Què va aprendre interpretant una dona que de cop i volta perd la capacitat de moure’s?
Moltíssim. La Sam era una persona atlètica i àgil que cada dia feia algun tipus d’activitat esportiva. Per a ella va ser totalment demolidor haver d’acceptar la seva nova vida. Mentre filmava les escenes en què m’havien de passar del llit a la cadira, o al revés, va ser molt dur imaginar-me com deu haver estat en realitat. Les cames no em queien naturalment, o sigui que m’havia de concentrar. Vaig haver de demanar ajuda a la Sam, que sempre hi va estar més que disposada.
Li va servir el que havia après filmant Lo imposible en la realització d’aquesta pel·lícula?
No sento que hi hagi gaires paral·lelismes més enllà d’explicar un moment desastrós en la vida d’una dona, i que la família està de vacances a Tailàndia quan les seves vides canvien completament. El que li va passar a la Sam és una cosa molt privada.
Quin tipus de documentació va fer per al paper?
Vaig parlar molt amb la Sam i amb la gent que l’envolta. També amb els que la van ajudar en la rehabilitació. Els seus amics em van explicar com va ser aquell canvi sobtat, el dolor insuportable que va haver de gestionar i la seva pèrdua de desig davant la vida. Estic molt agraïda a la Sam per haver estat tan oberta amb mi, per la seva disponibilitat constant. Fins i tot va compartir els seus diaris, que eren molt pertorbadors.
Va haver de compartir nombroses escenes amb les set garses. Com va ser l’experiència?
Em generava una mica de nerviosisme perquè, malgrat que la seva presència quedava molt bé al guió i semblava una proposta fantàstica, no sabíem com aconseguiríem que les garses fessin el que necessitàvem que fessin. Estaven molt ben entrenades. Va ser una expressió del poder de la natura, i és d’això de què tracta aquesta pel·lícula, més enllà del dolor i la curació.
De quina manera hi va participar com a productora?
Vam comprar els drets del llibre. A mi em va semblar fascinant, i vam tenir la visió que es podria traslladar molt bé a la pantalla.
Com a actriu, els dies d’asseure’t a esperar que soni el telèfon ja no tornaran. Si el que busques és material adequat per a tu que tingui certa profunditat i et satisfaci, l’has de sortir a buscar, perquè és el que fa tothom.
Com va trobar el llibre?
Me’l va donar una amiga. Em vaig quedar impactada amb aquelles imatges persuasives de la garsa fent coses tan boniques com estranyes, i als meus fills els va passar el mateix. Em va encantar com aquell ocell ajuda a curar aquesta dona després de perdre el control sobre el cos i com la presència de l’animal ajuda a recuperar la unitat de la família. ●
Repte interpretatiu Watts es posa en la pell d’una dona que queda postrada després d’un accident
Llevant. Arrossars. Sequera. I una llacuna declarada reserva natural. I sobreexplotada. Un biòleg hi arriba amb la seva dona i la seva filla per intentar conciliar ecologia i economia. El xoc és brutal. A la violència veïnal s’hi afegeix una tragèdia familiar. I la depressió. I la negació. És El lodo, una pel·lícula amb Paz Vega –que dona vida a la Claudia i que des de l’agost roda a Nova York la sèrie de Netflix Jigsaw– i Raúl Arévalo dirigida per Iñaki Sánchez Arrieta.
D’on ha tret la tristesa i la depressió de la Claudia?
He passat moments de dificultat, de davallada, com tothom. Depressió, no. La tristesa és part de la vida; no sempre es pot estar de color rosa. Però tenir una depressió és una malaltia, cal tractar-se, no se’n surt sol. I cal normalitzar els trastorns mentals: el cervell és un òrgan més, i si tens problemes d’estómac vas al metge. Jo per fer de Claudia m’he posicionat en la Paz que té pors. Amb l’edat, en comptes de ser més valenta, cada vegada en tinc més. Crec que té a veure amb el fet de ser mare. En aquest sentit, vaig connectar bé amb les pors de la Claudia. Compartim la por.
De què té por ara?
De decebre la meva família, els meus fills, del món que deixem a les generacions següents, un món malalt, ferit. Por de fer anys i que de cop i volta t’arribi una malaltia