La Vanguardia (Català-1ª edició)
El futur és dels joves en un equip amb molta mediocritat L’era dels prescindibles
Comença una nova era”, va proclamar Xavi a Munic. No és la primera vegada que els últims anys el Barça fa propòsit d’esmena mentre s’aferra a la màxima lampedusiana que tot canviï perquè tot continuï igual. En aquests temps de fam, el Barcelona ha triturat entrenadors i ha canviat de president. Però bastants dels protagonistes de la sèrie de revessos continentals del Barça s’han mantingut. Es tracta dels futbolistes. Els que se n’han anat, com Messi o Griezmann, han estat substituïts per jugadors que no donen el nivell per a tot un Barça.
Per tant, caldria suposar que “si comença una nova era” no hauria d’arrencar amb els mateixos homes. El problema, però, és ben sabut. Com es pot donar sortida a jugadors amb sous al Camp Nou més elevats que en qualsevol altra destinació? Dimecres no se’n va salvar gairebé ningú. Per tant, si s’hagués de confeccionar una llista de prescindibles en un món ideal per als barcelonistes arribaria a la majoria de la plantilla.
Línia per línia totes són deficitàries. A la porteria les prestacions de Ter Stegen han caigut en picat. Ja no dona punts, però és que a més comença a incomplir aquella frase que deia Alfredo Di Stéfano sobre els porters, la de que no es fiquin dins les que haurien d’anar fora. L’alemany tampoc no s’ha vist exigit per una competència real des de la venda de Bravo. Neto no ho és.
Si se salta a la defensa, el batalló de prescindibles augmenta. Al carril dret Dest ni soluciona la papereta com a lateral ni compleix com a extrem. S’ha convertit en un feix de nervis. Tampoc no es troba en més bon estat Mingueza, a qui els rivals descodifiquen com un flanc feble. Mentrestant, el lesionat de llarga durada Sergi Roberto va perdre el favor del Camp Nou i el club encara no l’ha renovat, malgrat el cop de mà públic de Xavi. Finalment Alves no pot representar el futur a la seva edat. A l’altra banda sobreviu Alba, sense ningú que li faci ombra. Que el Barça no hagi fet el relleu ja fa temps al lateral esquerre clama al cel.
A l’eix a primera vista el club es troba el tap constant d’Umtiti, qualificat per Laporta d’“estratègic”. Encara no ha debutat aquest curs. Mentrestant, Piqué continua sumant minuts, amb les xacres pròpies del pas del temps, i Lenglet no és sòlid. Araújo i Eric Garcia haurien de ser els pilars sobre els quals començar a construir “la nova era”.
Si hi ha una línia a què Xavi dona valor és la de la sala de màquines. Quan un dels més destacats en aquesta zona és encara Busquets està gairebé tot dit. Quan arriba un contrincant de primera línia el de Badia ja no pot fixar l’àncora i perd el pas. No l’ajuda Frenkie de Jong. Hauria de ser un dels líders del Barça però neda en la mediocritat. Urgeix una reacció ràpida per part seva. Diferent és la situació de Gavi, Nico i Pedri. Si els dos primers s’acaben consolidant i el canari abandona els problemes físics són elements il·lusionants per pensar en un mig del camp per a anys. Una perspectiva en la qual no entra el publicitat (també pel club) Riqui Puig, que no es treu la capa eterna de juvenil.
I queda el més difícil i el més car, el gol. Braithwaite i Agüero estan fora de combat i no poden formar part del futur. Memphis, més enllà d’haver estat espremut, no és un nou que marqui diferències. A Europa ni s’ha estrenat. Coutinho, el més car de la història del club, està sent un zero a l’esquerra. Si marxés, alliberaria espai salarial. Més esperances ha posat el barcelonisme en Dembélé. Sobre la taula hi ha la patata calenta de la seva renovació. O firma ben aviat o serà lliure. De Luuk de Jong val més no parlar-ne.
El futur del Barça a dalt es diu Ansu Fati. Al seu voltant el Barcelona hauria de tirar de talonari i comprovar si algun dels extrems experimentals que ha provat, com Abde, té recorregut. Si es tracta de moure l’arbre el Barça pot treure la goma d’esborrar i començar gairebé de zero. x