La Vanguardia (Català-1ª edició)
La primera màquina d’escacs Per la rapidesa i resolució de finals, el cubà Capablanca va ser un revolucionari
Expliquen del cubà José Raúl Capablanca que va néixer sabent jugar a escacs. Que la seva era una tècnica innata, una sorprenent capacitat per desenvolupar les partides fregant o assolint la perfecció. “És impossible comprendre els escacs sense mirar-lo amb els ulls de Capablanca”, va dir el gran mestre soviètic Mikhaïl Botvínnik, campió mundial en tres etapes diferents entre el 1948 i el 1963. “Preguntar-me quan jugaré com Capablanca és demanar-me quan escriuré com Cervantes”, va explicar l’escaquista txecoslovac Richard Réti. “Quan Capablanca mou les peces parla la seva llengua materna, jo en vaig aprendre i em vaig perfeccionar a l’edat adulta, se’m nota l’accent estranger, ell maniobra amb una espontaneïtat desconcertant”, va reblar.
Nascut a l’Havana el 1888, descendent de catalans per part de pare i de mare (Maria Graupera), Capablanca va aprendre els moviments de les peces a l’edat de 4 anys, veient jugar el seu pare, un militar de l’exèrcit espanyol. Als 12, encara en pantalons curts, ja era campió de Cuba i als 22 guanyava el gran torneig internacional de Sant Sebastià, contra mestres que pretenien que no hi prengués part perquè encara no acreditava cap gran èxit. El 1921, als 32 anys, va aconseguir per fi que el campió mundial, l’alemany Emanuel Lasker, acceptés posar la corona en joc. Capablanca es va proclamar nou rei de les 64 caselles en un matx a 24 partides, de les quals només se’n van jugar 14. Amb 9 a 5 (4 victòries i 10 taules) Lasker es va retirar, per recomanació mèdica. Capablanca va estar vuit anys seguits, del 1916 al 1924 (i això inclou el matx pel títol mundial) sense perdre. Mai. Ni una vegada. Qui el va derrotar per fi va ser Réti, en una partida que els va enfrontar a Nova York.
La manera en què Capablanca desenvolupava el seu joc, la velocitat de resposta –era un martell en partides ràpides– i la seva execució de finals van propiciar que li diguessin “la màquina d’escacs humana”.
El 1927 va perdre el títol mundial a Buenos Aires, davant el rus nacionalitzat francès Aleksandr Alekhin. Feia anys que Capablanca gaudia de la corona, viatjant ó l Capablanca tenia 32 anys quan va derrotar l’alemany Lasker i es va proclamar campió mundial per tot el món en exhibicions i partides simultànies, amb conegudes aventures i una vida poc ordenada. El matx es va disposar a 34 partides i aviat es va veure que Alekhin s’havia preparat a consciència, amb una dieta adequada, exercici físic i bons analistes, al contrari que un Capablanca que va pensar que un adversari que no l’havia batut mai en les 12 partides precedents era peix al cove. Alekhin, després de l’històric matx, no va voler mai oferir la revenja al cubà, i fins i tot l’evitava als tornejos internacionals. Es van tornar a enfrontar per fi en un torneig el 1936 en què amb prou feines se suportaven cara a cara davant el tauler. Va guanyar Capablanca, amb un estratagema tan elaborat que només un dels participants va aconseguir descobrir on havia fallat Alekhin.
Durant els seus constants viatges, Capablanca apareixia sovint en companyia d’actrius famoses, mentre la seva dona, la cubana Gloria Simoni, l’esperava a casa amb els dos fills del matrimoni. Durant el matx contra Alekhine se’l va veure amb l’actriu hispanoargentina Gloria Guzmán, i la van responsabilitzar en part de la derrota. Finalment va arribar el divorci i el 1938 Capablanca es va tornar a casar, amb l’autoproclamada princesa russa Olga Txubarova, per a qui Capablanca va ser el segon de quatre marits. Absolutament rendida a l’encant personal de l’escaquista cubà, de qui parlava en els seus records com “un déu”, Txubarova relatava: “Una vegada, en una recepció, un admirador del campió em va demanar que li assenyalés qui era i li vaig dir ‘no t’amoïnis, quan entri al saló tu mateix t’adonaràs de qui és Capablanca’”.
Inspirador de campions com Bobby Fischer i Anatoli Kàrpov, Capablanca va morir el 1942, als 53 anys, després de tenir un infart cerebral al club d’escacs de Manhattan. Olga Txubarova va arribar als 95 anys i va llegar tots els arxius del campió cubà al club novaiorquès. ●
Durant vuit anys seguits, un matx pel títol mundial inclòs, no va perdre mai