La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nova Caledònia continuarà francesa
Un 96% vota contra la independència, però els secessionistes boicotegen la consulta
França continuarà existint als antípodes perquè ahir Nova Caledònia va renunciar a la plena sobirania, però el debat sobre el futur d’aquest remot arxipèlag del Pacífic sud no s’ha tancat de cap de les maneres.
En el nou referèndum d’independència –el tercer que se celebra en tres anys–, més d’un 96% dels votants va rebutjar la creació d’un nou estat. Tot i això, els secessionistes, que van cridar al boicot a causa de la pandèmia, veuen el resultat com a il·legítim.
L’alta abstenció –56% del cens– va desvirtuar la consulta. Malgrat que, jurídicament, la qüestió independentista es podria donar per tancada, a la pràctica, no ho està. París es veurà obligat a reobrir la discussió per mantenir la pau civil entre les dues comunitats principals, els canacs –la població autòctona– i els caldoches, els habitants d’origen europeu. És possible que es plantegi un estatut d’autonomia més ampli i tampoc no es pot descartar cap altra futura consulta d’autodeterminació.
En una al·locució televisada, des de l’Elisi, el president de la República, Emmanuel Macron, es va felicitar pel desenllaç, que va dir que acollia “amb respecte i humilitat”. “S’obre un període de transició”, va afegir. El cap d’Estat no va concretar quins seran els passos a partir d’ara, després que s’hagin completat els compromisos subscrits fa més de 30 anys entre els independentistes i els caldoches. Aquell pacte va tancar una etapa de violència que va estar a punt de provocar una guerra civil i que va obligar a desplegar les tropes.
Per Macron, que es va mantenir neutral a les campanyes dels tres referèndums, és “motiu d’orgull i reconeixement” que el poble de les illes hagi optat per continuar sent francès. “Aquesta nit França és més bonica perquè Nova Caledònia ha decidit quedarse”, va subratllar. Segons el president, en el nou diàleg no només s’ha de parlar d’institucions, sinó també de desenvolupament econòmic. Va destacar que el més important és “el vincle humà” amb la metròpolis, que va quedar demostrat amb l’ajuda rebuda durant la pandèmia.
Els dos primers referèndums, el 2018 i el 2020, es van saldar amb un triomf ajustat dels partidaris de continuar a França. Un 56,7% va dir no a la independència, la primera vegada. Un 53,3%, la segona. Aquest cop, els secessionistes argumentaven que no hi havia les condicions per a la campanya, a causa de la covid, que es va agreujar a l’hivern austral, i als rituals funeraris dels canacs, que es poden allargar durant setmanes.
Nova Caledònia es va convertir en colònia francesa el 1853. Molts canacs van morir per epidèmies importades d’Europa o víctimes d’una brutal repressió quan es rebel·laven. Els europeus van acaparar la majoria de les terres i els autòctons van quedar relegats en una mena de reserves al nord i a l’est de l’illa principal i a les més petites. El ressentiment i la sensació d’injustícia han perdurat.
A Nova Caledònia, anomenada popularment le Caillou (la pedra), no es dirimeix únicament
El debat sobre el futur del territori no està tancat perquè els sobiranistes neguen la legitimitat del resultat
Macron agraeix la decisió i afirma que “França és més bonica” perquè les illes no se’n van
un procés de descolonització que ara queda suspès, sinó també qüestions geopolítiques de magnitud al Pacífic. L’arxipèlag, a 18.000 quilòmetres de París i amb 280.000 habitants, té una de les reserves mundials més importants de níquel, un metall preciós per a les bateries dels vehicles elèctrics. La Xina ha festejat amb els independentistes. Una Nova Caledònia independent podria caure sota la dominació de Pequín, que desplega una política molt agressiva a la regió i ja condiciona, amb inversions i infraestructures mai desinteressades, el futur de microestats oceà
nics, com les Illes Salomó, Vanuatu o Kiribati. Per a França, és important conservar Nova Caledònia per la seva ambició de potència al Pacífic i després del recent revés sofert després d’acabar amb la venda de submarins a Austràlia.
A la França metropolitana, l’interès pel referèndum de Nova Caledònia ha estat moderat. Els candidats presidencials de la dreta i l’extrema dreta van acusar Macron de ser massa passiu. El president havia d’estar atent a la situació de l’arxipèlag perquè una erupció de violència, com la de fa pocs dies a les illes antillanes de Guadeloupe i la Martinica, li podria complicar la reelecció.
En la cursa presidencial, ahir va tenir protagonisme la socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de París, que va provar de revigoritzar la campanya, en greus dificultats, amb un míting a Perpinyà. Hidalgo va rellançar la proposta d’unes primàries a l’esquerra per evitar que els diversos candidats que es presenten en aquest espai polític quedin eliminats a la primera volta, que és la hipòtesi més probable.
Hidalgo es va presentar com la “candidata de la concòrdia”. Els seus atacs més durs els va dirigir a Éric Zemmour, el candidat ultra que es presenta pel seu compte. La socialista va acusar Zemmour de convertir els ciutadans musulmans en “bocs expiatoris de la crisi francesa” i va advertir que el seu èxit seria “una vergonya per a França”. “No passaran!”, va exclamar, en espanyol, mentre va voler emmarcar la seva candidatura en una nova empenta de la socialdemocràcia en l’àmbit continental, després dels passos de Pedro Sánchez a Espanya i del nou canceller Olaf Scholz a Alemanya.
Zemmour va voler sorprendre i es va desplaçar durant el cap de setmana a Armènia per retre homenatge a aquesta petita república exsoviètica, que va qualificar de “nació cristiana al mig d’un oceà islàmic”, després de la guerra amb l’Azerbaidjan per l’enclavament de Nagorno-Karabakh. Va ser un viatge d’alt simbolisme en la seva ofensiva antimusulmana. Zemmour va visitar el monestir de Khor Virap, a prop de la frontera amb Turquia.
També hi ha un clar càlcul polític en l’acte d’escollir Armènia com a destinació. A França hi ha una comunitat d’origen armeni de vora 600.000 persones, la més nombrosa de la diàspora a tota Europa. Un dels seus membres més coneguts era el cantant Charles Aznavour. El candidat ultra tracta de fer la cort a aquest col·lectiu, que sovint pateix atacs de grups turcs radicals. ●
La socialista intenta salvar la campanya i l’ultra Zemmour visita la “cristiana” Armènia assetjada