La Vanguardia (Català-1ª edició)
Obre la catedral més gran d’Aràbia
El rei de Bahrain va desatendre els crítics i va cedir un solar al centre de l’illa
El temple més gran de la cristiandat en el bressol de l’islam va celebrar ahir la primera missa. La flamant catedral catòlica de Nostra Senyora d’Aràbia és un octàgon delimitat “per dues mesquites que la protegeixen”, segons el rei de Bahrain.
Dijous el rei va anar al centre de l’illa, per obrir-ne les portes, el dia abans de la consagració per part del cardenal Luis Antonio Tagle, d’origen filipí, així com de la meitat dels fidels.
La catedral, que té una capacitat per a 2.300 parroquians, és obra de l’arquitecte italià Mattia Del Prete, estret col·laborador del fundador de Camí Catecumenal, Kiko Argüelles, que en va assumir la direcció artística, sense veure’s sotmès a l’escrutini públic de què van ser objectes els seus murals de La Almudena, a Madrid.
El rei Hamad bin Issa al-Khalifa va cedir el solar el 2013, quan volia reconciliar-se amb l’Occident, poc després d’esclafar les demandes democratitzadores de la plaça de la Perla de Manama.
La nova seu religiosa s’aixeca a vint quilòmetres de la capital, a l’extraradi d’una ciutat petroliera, Awali, poblada majoritàriament per treballadors immigrants. En realitat, Awali ja tenia una església, com Manama, on, sota el domini britànic, es va inaugurar, el 1940, la primera església catòlica des de la dominació portuguesa.
El monarca ha hagut de vèncer les reticències dels súbdits a la construcció de la catedral, que, com a nova seu del vicariat del Nord d’Aràbia, relega a cocatedral el temple de Kuwait.
Les alarmes del Vaticà es van encendre a començaments d’any, quan una proposta de llei va intentar prohibir la construcció de noves esglésies a Kuwait.
Tot i que la iniciativa es va tombar, una organització kuwaitiana va plantejar la qüestió al gran muftí de l’Aràbia Saudita, que no només els va donar la raó, sinó que va considerar que “totes les esglésies haurien de ser enderrocades a la península d’Aràbia”.
En el cas de l’illa de Bahrain, la tradicional tensió entre la majoria xiïta i la minoria sunnita –la més fidel al rei– va desaparèixer a l’hora d’oposar-se a la catedral, que s’ha construït al centre de l’illa, cosa que, en aquest cas, vol dir que no podria ser menys cèntrica. És a tocar del desert, on s’acaba la taca urbana, tot i que no gaire lluny per a molts dels treballadors filipins, malabars, singalesos o procedents de Goa de fe catòlica que hi ha.
Les misses no només seran en diverses llengües, sinó també en rituals diferents, dins de l’obediència a Roma.
En contrast amb altres països de la zona, Bahrain té un miler de ciutadans catòlics, que hi van arribar fa més de mig segle de nacions arabitzades, com el Líban o Palestina, i, en darrer terme, naturalitzats.
El rei de Bahrain, a les portes dels seus protectors de l’Aràbia Saudita, no ho té difícil per presumir d’obertura. Al regne veí, les esglésies hi estan prohibides. Així com, en un radi molt més ampli, el proselitisme i
Kiko Argüelles, el polèmic muralista de La Almudena, ha tingut carta blanca a la catedral àrab
l’apostasia.
Malgrat tot, la nova catedral no tocarà mai les campanes perquè no té campanar, ni cap representació externa de la creu. El mateix passa a la catedral d’Abu Dhabi, d’arquitectura igualment poc característica, fins al punt que es podria confondre amb un gimnàs de poble.
Nostra Senyora d’Aràbia, en el seu cas, representa “una tenda de campanya al desert, que evoca el pacte de Moisès”, segons l’arquitecte, que ha utilitzat pietra serena de pedreres toscanes per construir-la, i que té un cost que ha pujat oficialment als tretze milions d’euros.
Un altre pacte, el d’Abraham, apadrinat per Donald Trump, tindrà el seu moment estel·lar avui mateix, amb l’entrevista del primer ministre israelià, Naftali Bennett, amb el príncep hereu d’Abu Dhabi, Muhammad bin Zayed, a la Unió dels Emirats Àrabs.
En el cas dels Emirats, l’exhibició de tolerància religiosa pren la forma de la Casa de la Família Abrahàmica, un complex que estàs en construcció en què una mesquita, una església i una sinagoga compartiran plaça i que s’inaugurarà l’any que ve. ●