Una paraula que és molt ‘bizarra’

Les paraules entren als diccionaris normatius quan adquireixen un ús general, bé perquè són noves, bé perquè provenen d’àmbits restringits i passen a l’àmbit corrent. En les últimes novetats que s’han afegit al DIEC –el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans–, n’hi ha dues que en són bons exemples: coronavirus i covid. La primera va ser escollida neologisme de l’any passat, però no és pas una paraula nova, perquè era ben coneguda en l’àmbit mèdic. La novetat que comportava és que va passar de ser un terme especialitzat a ser, per obra i gràcia de la pandèmia, una paraula d’ús general.

El segon cas sí que és una paraula nova, que neix a partir d’un acrònim, és a dir, unes sigles que es poden llegir com una paraula. De l’anglès coronavirus disease (malaltia del coronavirus) es forma la sigla Covid, que, gràcies a la facilitat de pronúncia i a la presència arreu, es converteix en nom comú i, de retruc, entra al diccionari: la covid. Dos casos, doncs, nous, però amb una història llarga i una història curta al darrere.

Així doncs, tenim paraules noves i paraules d’ús restringit que passen a l’ús general. Però hi ha un tercer cas: el de les paraules que amplien el significat, n’adquireixen de nous o, fins i tot, guanyen un sentit nou que acaba eliminant el vell. És el cas de reticència, que si originàriament era “l’acció de callar una cosa en allò que hom diu, deixant-la, però, entendre”, ara és, en primer lloc i sobretot, “l’actitud de reserva o de desconfiança”. El DIEC l’exemplifica així: “De seguida constatà les reticències amb què era rebuda la seva proposta”. Un altre cas és el de correu, que avui fa referència al correu electrònic i al missatge que enviem per aquest sistema, mentre que el correu tradicional va perdent volada, fins al punt que, si enviem alguna cosa per correu postal, ho especifiquem amb totes les lletres.

El lector Alejandro Arís m’escriu per advertir-me sobre el mal ús que es fa en castellà de l’adjectiu bizarro, que es fa servir, erròniament, amb el sentit de rar, estrany. Diu el lector: “És un gal·licisme/anglicisme, atès que la paraula bizarre tant en francès com en anglès fa referència a una cosa rara, fora del comú. En castellà, bizarro significa valent (“un bizarro militar”, que sembla descriure un personatge de sarsuela) i també generós o esplèndid, encara que aquesta última accepció es fa servir poc”.

Té raó el lector, però és evident que l’ús de bizarro amb aquest sentit de rar, influït sobretot per l’anglès, està arraconant el sentit clàssic i, tard o d’hora, l’Acadèmia Espanyola li haurà de donar carta de naturalització en el seu diccionari, com ja ha fet l’Asale al Diccionario de americanismos.

Avui, quan parlem de ‘correu’, fem referència al correu electrònic i al missatge que enviem per aquest sistema