Galeries de Barcelona

Exposicions de Mari Chordà, Santi Moix, Calsina, Plácido Romero, Mariscal i d’altres

Són bastantes –més de vint– les exposicions interessants que es poden visitar a les galeries de Barcelona aquesta setmana central de desembre. No està malament per a un context cultural encara frenat per les incerteses derivades de la pandèmia. Entre les mostres més recomanables, destaquen les de Magda Bolumar a Marc Domènech (fins al 28 de gener) i Mari Chordà a Majoral (fins al 21 de gener). La primera ja la vaig comentar fa dues setmanes. La de Chordà contribueix també a un rescat que ha estat lent i gradual. La historiadora Assumpta Bassas ha reivindicat en diverses ocasions l’obra de Mari Chordà (Amposta, 1942) i, sens dubte, va ser determinant la inclusió d’aquesta pintora catalana a l’exposició The World Goes Pop (Tate Modern, Londres, 2015). Des de llavors, també ha rebut l’atenció del MNAC, del CCCB i del Reina Sofia. La mostra de Mayoral reuneix pintures d’entre el 1962 i el 1972. Chordà sap conjugar pintura pop, abstracció, sexualitat i feminisme d’una manera personal. Se la pot emparentar amb Niki de Saint Phalle i, en algun moment, amb Jean Arp, però ella ho porta a tot al seu propi terreny: al seu paisatge de Tarragona a Garriga II (1965), al seu cos a Vulva (1968).

Encara es pot veure l’exposició de Marria Pratts a la galeria Alzueta (només fins al dia 14). És la seva segona mostra individual aquest 2021 i a la mateixa galeria, cosa que és insòlit. I, a més, ha tornat a passar: ha venut totes les obres exposades i altres, a col·leccionistes de diversos països. Aquesta jove pintora barcelonina és una excepció al mercat actual. La seva barreja de punk, alegria, Cy Twombly i Art Brut és fresca, gaudible i necessària.

Santi Moix és una altra excepció i en temps de crisi ha optat per elaborar una obra ambiciosa, una instal·lació mural composta per peces de porcellana, que funciona com una gran pintura en relleu en forma d’onatge de figures i fragments o de mosaic desbordat. És la seva primera mostra individual a Marlborough Barcelona (fins al 22 de gener).

La galeria Art Enllà, situada a la zona en què el barri de Gràcia es troba amb l’Eixample, presen

Entre El Bosch i Tang

‘Flors del Mar’, 2017, una de les

Chordà sap conjugar de manera personal pintura pop, abstracció, sexualitat i feminisme

-intures de Plácido Romero ex-osades a la galeria Art Enllà ta dues exposicions atractives, just quan acaba de celebrar el seu primer aniversari. Darrere d’aquest projecte hi ha Manuel Valls (res a veure amb el polític, sí amb galeries com la G, Rrose Selavy i Compact Art). Fins al 8 de gener s’hi exposen una mostra d’obra recent de Javier Mariscal (aquarel·les, olis, ceràmiques, dibuixos, impressions) i una altra de Plácido Romero (Màlaga, 1961). La pintura de Romero ha anat evolucionant en successives fases figuratives i abstractes. La selecció d’Art Enllà permet conèixer la millor part d’aquest pintor. De vegades, la seva obra pot recordar certes atmosferes i figures de Brueghel, El Bosch, Odilon Redon o Yves Tanguy. Romero aconsegueix crear obres suggestives, com Flors fantasmes del bassal, La bastida, Caos vertiginós, Flors orgàsmiques, Flors del Mar o La Volta, entre d’altres. Aquesta última és un paisatge de l’interior del cervell, representat en forma de cova amb dos ulls oberts cap a la llum.

A la sala Parés, hi coincideixen tres bones exposicions de pintura figurativa contemporània. La de Ramon Calsina representa un passat que inclou una Càrrega de la policia a la Rambla ( 1930) semblant a les càrregues amb porres del segle XXI. Calsina és una mena de Fellini català inclassificable, de realista màgic de vegades caricaturesc, i la selecció de Parés inclou peces oníriques com Teatre (1986), un divertit retrat d’un músic de rock en acció o una al·lusió a La mort vermella d’Edgar Allan Poe. La de Miquel Vilà és una pintura actual amb ressons de la millor pintura metafísica italiana i amb trets propis. I l’exposició a la sala principal és la de Marcos Palazzi, que comentaré pròximament.

També són recomanables la 20a edició de DelicARTessen, a Esther Montoriol fins a mitjans del mes de gener, i TrafalgART Market, a Uxval Góchez fins al 25 de desembre. ●