La Vanguardia (Català-1ª edició)
El triomf de la insolència
‘Mad Max’ Verstappen, alumne de l’escola de durs de Senna i Schumacher, imposa el seu estil despietat
Max Emilian Verstappen (30/IX/1997) ha fet història en l’F-1. No és el primer cop. La reescrivia el 2015, amb 17 anys i 5 mesos, en convertir-se en el pilot més jove al córrer al gran circ, i el 2016, en ser el més jove a vèncer. Ara ho fa de nou: és el primer holandès campió del món i el quart més jove de tots els temps, amb 24 anys i 73 dies, només superat per Fernando Alonso, Lewis Hamilton i Sebastian Vettel, la santíssima trinitat de la precocitat.
Que Verstappen seria més aviat que tard campió ho vaticinava la seva gent. Al ros i espigat neerlandès, d’1,80 m, la seva personalitat i el seu pilotatge el delataven com un animal per tenir molt en compte: des que va aparèixer a l’F-1 per primera vegada, en els tests hivernals de Montmeló el febrer del 2015, se li va endevinar la gosadia i el coratge dels que arribarien lluny. En només set anys de recorregut ha estat campió.
“Hi ha pilots que són 10 o 15 anys a l’F-1 i mai no arribaran a ser tan professionals com ell”, descobria el seu enginyer de pista a Toro Rosso Xevi Pujolar. Es notava que era fill d’expilot, Jos Verstappen, amb prou experiència a l’F-1 com per tenir previngut el nano. “Max és, amb diferència, el millor pilot que he vist: té molt talent, és molt ràpid... Impressiona com progressa”, comentava a aquest diari l’enginyer Pujolar. El temps li ha donat la raó.
El seu salt a l’F-1 va ser supersònic, passant del kàrting (on va guanyar en totes les categories) a pilotar un bòlid de 900 CV amb un sol any d’experiència en monoplaces, en l’Europeu d’F-3 del 2014 (que va guanyar Ocon; ell va ser 3r). Després d’un primer curs de formació a Toro Rosso com a veí de Carlos Sainz, Red Bull el va reclamar en la cinquena cursa del 2016: el GP d’Espanya. Va substituir Kvyat, va arribar i va vèncer. En el Circuit de
Barcelona es convertia en el guanyador més jove de la història, amb 18 anys, 7 mesos i 15 dies.
En aquests cinc anys Verstappen ha crescut amb passes de gegant. Començava aquest curs sent l’única alternativa a Hamilton per tot el que havia demostrat: genialitat, agressivitat, atreviment... Només li faltava més regularitat en els resultats si aconseguia temperar el seu ímpetu i disposar d’un cotxe més ràpid i competitiu. I el Red Bull hi ha posat la seva part per acabar empaitant un Mercedes que no havia tingut rival en tota l’era híbrida, des del 2014.
Fet de la mateixa pasta que Ayrton Senna i Michael Schumacher, Mad Max, insolent i valent, ha acabat erosionant un pilot tan petri i sòlid com Hamilton, que ha vist que el nen no només no s’arronsava, sinó que s’encoratjava: la topada a Silverstone, la de Monza... L’anglès ha trobat en el neerlandès la seva rèplica, la seva versió millorada T-1000. Tots dos són molt agressius, però Max és més fort, de l’escola d’Ayrton i Michael, la de “el fi justifica els mitjans”, tot s’hi val per guanyar, fins i tot treure de la pista el rival (com li va fer al Brasil i a l’Aràbia Saudita), mentre que per Lewis preval un codi d’honor o cavallerositat. Hamilton té un joc net que costa d’endevinar en Verstappen, despietat, amb una ambició sense límits. La rèplica adequada. ●
Això és de bojos, és increïble, a l’última volta, però de vegades els miracles passen”
M’estimo l’equip, espero poder fer això 10 o 15 anys junts, no hi ha raó per canviar” Max Verstappen