Simeone: “Passen una etapa de contundència absoluta: arriben i marquen”

El Reial Madrid es va endur el derbi contra l’Atlètic i encara va posar més terra pel mig amb els seus perseguidors, una diferència que ja comença a ser molt important a aquestes alçades de la temporada: vuit punts respecte al Sevilla, segon; nou al Betis i tretze a l’Atlètic, per no parlar dels 18 punts que li treu al Barcelona. Els blancs van enllaçar la seva desena victòria consecutiva i la nau d’Ancelotti navega a una velocitat de creuer inabordable per a la resta.

La gran pregunta que es fa ara el madridisme és fins quan podrà l’equip mantenir un tren tan alt sense gairebé rotacions i amb un centre del camp tan veterà. Carlo Ancelotti, de moment, no veu pas cansats els seus jugadors.

L’Atlètic, com tants d’altres, va provar de plantar-li cara al Madrid. Però no se’n va sortir i ja és la desena vegada que Simeone no pot derrotar els blancs aquesta lliga. La ratxa que en el seu moment va trencar l’argentí (que va acabar amb catorze anys sense derrotes contra els blancs) sembla que pot tornar.

Ahir el Madrid va ser molt de l’estil que ha imposat Ancelotti. Reconeixible en l’alineació (amb una banqueta amb Hazard i Bale, qui els ha vist i qui els veu), i en l’estil: un equip que no té por de deixar-se dominar perquè la se

Diego Simeone, el tècnic

● perdedor del derbi, no va posar excuses a la derrota. “La contundència en el futbol és el més important, i el Reial Madrid passa per una etapa de contundència absoluta. Arriba i et marca”, va enaltir. “Veníem de fer un gran esforç mental a Portugal a la Champions i crec que fins a l’1-0 no passava res, va defensa, ara que té els quatre titulars, és granítica. A dalt, n’hi ha prou amb algun llampec de Vinícius i Benzema, cada vegada més compenetrats, aquesta vegada acompanyats per Asensio, que poc a poc es fa el seu lloc.

A l’Atlètic, Simeone va deixar de sortida a la banqueta Luis Suárez i se la va jugar amb Matheus Cunha d’acompanyant de Griezmann. El brasiler és un davanter fort i guerrer, de l’estil de Diego Costa, tot i que sense la mala llet però a partir d’aleshores el partit ha pres un altre camí”, va lamentar. Per la seva banda, Carlo Ancelotti era un entrenador feliç: “Tinc un equip que em deixa molt tranquil, sé què fan al camp. Gestionen molt bé el joc i tenen compromís defensiu, és un equip, no només un grup de jugadors amb qualitat”, va exposar. Fa quatre del de Lagarto. Darrere els matalassers es van protegir amb una defensa de tres, amb Kondogbia entre Felipe i Mario Hermoso.

A diferència d’altres derbis, Simeone no va ser conservador i va enviar els seus a l’atac. El Madrid no va perdre la paciència. Ara mateix és un equip que no es descompon i que espera pacientment el seu moment.

Amb jugadors com Kroos i Modric al mig, sempre troben la manera de treure bé la pilota. I, de fet, la primera ocasió la van trobar ben aviat, al quart d’hora, i li va servir per marcar. La jugada va venir propiciada en un robatori de Modric, va passar per Asensio i es va convertir en golàs, quan una passada endarrerida de Vinícius la va enviar a la xarxa Benzema amb una gran volea.

L’Atlètic no va abaixar el cap, amb un Llorente molt actiu a la partits que els blancs no encaixen gols. “M’agrada molt l’aspecte defensiu, és el que hem millorat més. Sé que no pressionem gaire a dalt, però tenim un bloc més baix i utilitzem el davanter per a les contres”, explicava Ancelotti. La visió dels futbolistes no va diferir en excés de la dels entrenadors. “Ens hem posat al davant i s’han creat banda dreta, però en tota la primera part només va aconseguir inquietar Courtois, amb un llançament de falta de Griezmann que el porter belga va refusar.

El partit es va tornar brusc, especialment entre De Paul i Casemiro, dos que no tenen miraments. Va contribuir que augmentés el voltatge Mateu i la seva tendència a parlar tota l’estona amb els jugadors, cosa que no fa altra cosa que desesperarlos. espais a la contra que hem sabut aprofitar amb el meu gol”, apuntava Marco Asensio. A l’altre bàndol posaven èmfasi en aquests aspectes. “Ha estat un partit molt igualat. Han clavat el primer en un error meu i en un altre contraatac han fet el segon. El Madrid et deixa la pilota, se’n va al darrere i surt molt ràpid”, explicava Koke.

La segona part va començar amb sorpreses a totes dues bandes. Ancelotti va deixar a la caseta Benzema, tota la setmana amb problemes als isquis, i el va substituir per Luca Jovic.

A l’Atlètic els canvis van ser més sorprenents. Amb Simeone no se sap mai. Va fer fora Griezmann, que no havia estat el pitjor, per João Félix, i Carrasco per Lemar, que no treu el seu millor rendiment, tan endarrerit i enganxat a la banda.

El segon acte va començar amb l’Atlètic enrabiat. Es va desplegar enèrgic i va tancar el Madrid a la seva àrea. De seguida va trobar dues oportunitats clares: primer, una rematada de Cunha i, després, una altra de João Félix, els dos avortats per Courtois amb seguretat.

Com en la primera part, la reacció del Madrid va ser letal. Als 57 minuts, a la seva primera contra, Vinícius li va servir la pilota a Marco Asensio, que va batre Oblak amb un dels seus excel·lents cops de pilota.

Ja no s’ho va pensar més Simeone. Amb el 2-0 va introduir Luis Suárez per Matheus Cunha. L’Atlètic es va abraonar, però va tornar a topar una vegada i una altra amb un Courtois en el millor moment de la seva carrera. Va resistir el Madrid i el partit va acabar amb una picabaralla entre Luis Suárez i David Alaba, resolta per Mateu amb targeta per a tots dos. El Madrid vola a tota velocitat cap a la Lliga. ●

Karim Benzema va marcar el primer gol a passada de Vinícius i després del descans es va quedar al vestidor

Courtois va tornar a ser decisiu a la segona part, amb aturades davant de Cunha, Lemar i João Félix