La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els fons preveuen una gran activitat compradora
Les gestores s’aboquen a les compres després de gestionar les carteres durant la pandèmia
onal, sinó que hi ha parts o trams en què els fons de deute tenen volums molt importants: avui, la majoria de les operacions es fan així”, assegura Joaquín Fabré, soci de Baker McKenzie a Barcelona.
Les múltiples maneres d’aconseguir finançament fan que, a la pràctica, qualsevol que tingui un bon projecte i necessiti recursos els pugui obtenir sense necessitat de cotitzar a la borsa. “Les sortides a borsa són operacions molt complexes i només aptes per a un determinat perfil de companyies; a més, en moments de mercat amb alta volatilitat és més difícil fer el pas i el cost d’una marxa enrere és molt elevat, tant econòmicament com pel que fa a la reputació”, recorda Juan López del Alcázar, soci d’EY.
Per aquesta raó, els fons continuen guanyant quota de mercat mundialment com a mecanisme per donar liquiditat als accionistes venedors. Amb tants compradors a l’altre costat, qui no es resisteix a vendre? ●
Se saben grans protagonistes del moment i no se n’amaguen. Les gestores de fons de capital risc viuen el seu moment de glòria, amb les carteres plenes, els bancs als seus peus i l’únic límit de la seva pròpia capacitat per gestionar la seva posició. De feina, no els en falta, i si el 2020 gairebé totes les gestores es van centrar a cuidar les seves carteres de participades, aquest any ha estat el de sortir a comprar.
Miura Partners, per exemple, ha protagonitzat sis operacions el 2021 en què ha mobilitzat al voltant de 600 milions entre capital i deute, segons Lluís Seguí, un dels seus socis. “No ens podem queixar, tot i que és veritat que costa de trobar operacions amb les valoracions més ajustades, i cal treballar a partir d’empreses més petites i ferles créixer per crear valor”, afirma Seguí.
És una pràctica, coneguda al sector com a buy & build –literalment, comprar i construir– que és cada vegada més a la base de més operacions. Un fons aconsegueix el control d’una empresa, li proporciona els recursos necessaris per fer millores operatives i comença una forta expansió, sovint comprant altres empreses al seu país o a l’estranger. Passats uns anys, si s’han fet les coses bé i el sector ha evolucionat correctament, la nova companyia es converteix en un caramel per a un gran soci industrial o un altre fons.
La fórmula és la que ha fet servir des de fa temps la gestora internacional Waterland, que acaba d’obrir oficina a Barcelona amb l’objectiu de buscar bones oportunitats d’inversió a Espanya. David Torralba, el seu soci director, està en la fase de construcció d’equips, però ja confia a fer la seva primera operació el 2022. No sempre és tan fàcil com sembla. La competència és molt alta i per cada empresa que es posa al mercat hi ha molts possibles compradors.
Ho saben molt bé a Abac Capital. Oriol Pinya, soci d’aquesta gestora, avisa sobre el perill d’aquest mercat tan inflat per la part de la demanda. “Mirem moltes operacions i el que veiem és que s’estan pagant preus molt elevats: és un mercat de venedors més que de compradors, sobretot en tecnologia, salut i energies renovables”. Abac gestiona aquesta situació centrant-se en la creació de valor amb l’objectiu posat en la internacionalització, la sostenibilitat i la digitalització de les seves empreses participades.
Javier Faus, de Meridia Capital, comparteix aquesta mateixa visió, amb la peculiaritat que li dona el seu angle propi, el d’estar en una gestora de fons d’inversió alternativa que inverteix en immobiliari, capital risc, capitals de risc i impacte social. “Aquesta gestió activa es professionalitza molt ràpidament, i només aportant valor sostenible i invertint en equips humans molt especialitzats s’aconsegueixen les rendibilitats esperades. El factor de sostenibilitat i d’impacte és a més fonamental”. Faus recorda que totes les gestores han incorporat en les seves anàlisis d’inversió els criteris de desenvolupament sostenible. Miura ha fitxat fa poc una directora de sostenibilitat. ●