Compres impúdiques

Quan vaig escriure aquestes línies el calendari d’advent m’oferia la casella del dia 12 amb cara de “vinga, si ho estàs desitjant”. El meu calendari és d’aquests que amaguen un bombó de xocolata a cada finestra, però estan farcits de licor, molt, per poder encarar el compte enrere que marca el temps que queda per fugir abans de les festes.

Si ahir mentre escrivia era 12, significa que avui, 13, em toca el bombó de whisky doble. A onze finestres del dia D, encara no he comprat res. De regals, dic. El membre de la generació Z de la casa em mira amb sorna a través de Zoom. No és que es comuniqui amb nosaltres des de la seva habitació, que també podria ser, el Z estudia al lloc més llunyà on el van admetre i des d’aleshores la nostra relació és molt fluïda, és a dir, cada dues setmanes els diners flueixen en la seva direcció, de vegades penso a ficar-me a Prada o a Chanel i comprar-m’ho tot amb el que seria la seva herència, que és molt educatiu començar del no-res.

Obro un altre bombó, el de demà, per inspirar-me. És de limoncello. “He mirat a la teva habitació i com que tens tantes coses hem decidit no comprar-te res sinó pagar-te una entrada”, li explico per Facetime. S’emociona. “Que bons que sou, tan malament com està l’habitatge, no sé què dir”. “Doncs no diguis res perquè l’entrada no és per a un pis, és per a un traster, que és increïble la quantitat de trastos que acumules”. Obro la finestra de demà passat, el 15, per celebrar la primera decepció amb els regals. Ara els nens de la família, material de tan alt risc que necessito un altre bombó, de cointreau, per decidir-me. Amb un bombó més, de tequila, i l’ajuda del vídeo de Garzón, decideixo comprar-li la nina a la nena i la pilota al nen, serà molt pedagògic haver de rebel·lar-se de grans contra l’educació rebuda. Queden els pares, més marro. Endrapo el bombó de demà passat no l’altre i penso a buscar algun detall de decoració. Surto al carrer, que és ple de botigues de coses per a la llar, Casa Ching, Casa Cheng o Casa Chang, que totes venen el mateix, fabricat al mateix lloc. Surto de Casa Chang amb uns coixins imitació pèl de cavall que vaig veure a les revistes. Ara caic que són al·lèrgics als àcars. Em menjo el bombó del... 18? perquè se’m passi l’acalorament. Queden coses per comprar, però cada vegada em sento millor, obriré un altre bombó... ●

Al Z li pago l’entrada a un traster, la resta de la seva herència me la gasto en mi mateixa