La Vanguardia (Català-1ª edició)
Berlín no permetrà el Nord Stream si continua l’escalada russa a Ucraïna
El nou Govern alemany revela que Merkel i els EUA així ho van pactar
La posada en funcionament del gasoducte Nord Stream 2, polèmica infraestructura germanorussa construïda per bombar gas rus a través del mar Bàltic cap a Alemanya –i d’allà a la resta d’Europa–, està a punt de convertir-se en element clau de pressió sobre la Rússia de Putin perquè freni l’assetjament d’Ucraïna. Després de les advertències genèriques llançades dies enrere pel nou canceller alemany, Olaf Scholz, la nova ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, va donar ahir a entendre que la controvertida canonada no podrà operar en cas d’una major escalada a Ucraïna.
“En les condicions actuals el gasoducte no pot rebre autorització, perquè no compleix els requisits del dret energètic comunitari i perquè les qüestions de seguretat es mantenen damunt la taula”, va declarar l’ecologista Baerbock a la cadena pública ZDF. A mitjans de novembre, el regulador energètic alemany va suspendre temporalment la certificació del Nord Stream 2 amb l’argument que el seu consorci operador –amb seu a Suïssa i controlat pel gegant rus Gazprom– ha de tenir forma jurídica conforme al dret alemany, el cosa que implica crear una empresa subsidiària alemanya. El regulador té marge per decidir fins a principis de gener, però de la frase de la ministra s’infereix que aquest tema no és una simple qüestió formal.
Baerbock va explicar que, atesa la tensa situació actual –hi ha acumulació de tropes russes al costat de la seva frontera amb Ucraïna–, “es va acordar entre els nordamericans i l’anterior govern alemany [coalició de conservadors i socialdemòcrates d’Angela Merkel] que, en cas d’una major escalada, l’oleoducte no podria entrar en servei”.
La cap de la diplomàcia alemanya, que el cap de setmana passat va participar en una reunió del
El gasoducte encara no bomba, i la ministra d’Exteriors diu que “la seguretat està damunt la taula”
G-7 i ahir en una trobada amb homòlegs europeus, cites totes dues en les quals la tensió amb Rússia va ser l’assumpte principal, va concretar així més les advertències –més aviat velades– llançades aquests dies pel canceller Scholz sobre el Nord Stream 2.
“Seria un greu error creure que violar les fronteres d’un país europeu quedaria sense conseqüències”, va dir Scholz diumenge a Varsòvia després de veure’s amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki. “Ens sentim responsables que el negoci del transport de gas sigui també un negoci exitós”, va afegir.
El gasoducte –que té un germà bessó previ, el Nord Stream 1, operatiu des del 2012– ha estat sempre de gran interès per a Vladímir Putin, i fins a mitjans del 2018 l’Alemanya de Merkel s’esforçava per definir-lo com un projecte entre Alemanya i Rússia de caràcter purament comercial i per treure-li dimensió geopolítica. Mentrestant, els països de l’est d’Europa, sobretot Polònia, alertaven que Putin veia la canonada com una eina per atemorir Ucraïna com a país de trànsit de gas cap a la UE.
El gasoducte desperta així mateix recels a l’Europa occidental, per temor d’una excessiva dependència del gas rus. I també els Estats Units el rebutgen, oficialment per defensar Ucraïna, a la pràctica també perquè suposa dura competència per a l’exportació del seu propi gas, que s’obté per fracking i és més car. ●