La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense por dels fantasmes
Fumio Kishida es trasllada a la residència oficial, marcada per les tragèdies
El nou primer ministre japonès no té por dels fantasmes. Almenys, això s’infereix del seu recent trasllat a la residència oficial reservada per als del seu càrrec a Tòquio, que els seus immediats predecessors van refusar habitar entre rumors que estava encantada. “Vaig dormir profundament. Ara per ara no n’he vist cap”, va fer broma ahir Fumio Kishida després de passar-hi el seu primer cap de setmana. Sembla que l’auge del veí xinès o la pandèmia preocupen més el líder que les possibles ànimes en pena amb què compartiria casa.
Els rumors sobre el presumpte encantament de la casa venen de lluny. Construïda a finals dels anys vint del segle passat, els seus murs van ser testimonis de l’assassinat el 1932 de l’aleshores primer ministre Tsuyoshi Inukai, executat per un grup de joves oficials que planejaven donar un cop d’Estat (alguna llegenda assegura que el famós actor Charles Chaplin, de viatge per terres nipones aquells dies, es va deslliurar de córrer una sort similar perquè estava presenciant un combat de sumo).
Quatre anys més tard, a l’edifici va tenir lloc un altre aixecament militar, però el primer ministre de l’època, Keisuke Okada, va salvar la pell amagant-se en un armari. Tot i així, cinc persones van morir en l’incident, i hi hauria un forat de bala sobre la porta de l’entrada principal que recorda la insurrecció d’aquells dies convulsos.
A mesura que el Japó emergia de la devastació en què el va sumir el seu paper d’agressor en la Segona Guerra Mundial, la residència del primer ministre es va anar quedant obsoleta i era vista per molts empleats governamentals com fosca i ombrívola. També per aquella època van començar a circular rumors sobre l’existència d’esperits errants pels passadissos.
En països de la regió com el Japó o la Xina, la tradició dicta que el fantasma d’una persona que se suïcida o mor assassinada en un immoble continuarà trescant per la casa (en ocasions, provocant la desgràcia dels seus nous ocupants). Per això, gran part dels locals fugen com de la pesta d’aquest tipus d’allotjaments, que solen tenir suculents descomptes en la venda o lloguer per a alegria d’estrangers o no supersticiosos. Moltes immobiliàries solen tenir catàlegs especialitzats en aquesta mena de propietats, i fins i tot hi ha particulars que, a canvi de diners, s’ofereixen a passar una nit en una casa per comprovar que allà no hi habita una ànima dolençosa.
Aquest segle, la residència presidencial va ser sotmesa a una profunda renovació que es va completar el 2005 (inclòs un ritual d’exorcisme per part d’un sacerdot xintoista, segons algunes notícies locals). Durant el seu primer mandat com a primer ministre (20062007), Abe Shinzo va habitar la mansió malgrat que un dels seus predecessors, Yoshiro Mori, el va avisar que havia vist fantasmes.
Potser va tenir una mala experiència. Potser no va voler córrer riscos. Però el cert és que des que va reprendre el poder el 2012, Abe Shinzo no va voler tornar a la residència i va optar per traslladar-se a l’oficina des de la seva casa particular al districte de Shibuya de Tòquio, a uns 15 minuts amb cotxe. El seu successor, elegit l’any passat, Yoshihide Suga, també va optar per no traslladar-se a l’edifici i quedar-se al complex residencial per als membres del Parlament.
Però malgrat estar desocupada, el manteniment dels seus 5.000 metres quadrats amb 11 dependències li ha costat al contribuent japonès 160 milions de iens a l’any (uns 1,2 milions d’euros), fet que ha generat algunes crítiques. A més dels diners malgastats, l’oposició censura que, en cas de desastre major com un fort terratrèmol, la necessitat de traslladar-se a l’oficina presidencial des d’un lloc més llunyà provocaria una demora innecessària en la presa urgent de decisions.
Al final, ja sigui perquè no té por dels visitants del més-enllà o per raons pràctiques,
A la casa, sotmesa a exorcisme i rebutjada per altres mandataris, van ser assassinats un primer ministre i cinc persones més
Kishida va decidir trencar la ratxa de nou anys buida i mudar-se amb la seva família a la nova casa. “Crec que em serà beneficiós per concentrar-me en els meus deures públics” i “em permetrà aprofitar el temps amb la família”, va explicar dissabte a la premsa. Que els possibles fantasmes no li importunin i pugui reposar sense sobresalts depèn el seu benestar i el de la resta de la ciutadania.