La Vanguardia (Català-1ª edició)
Camí de tornada
Qui és més feliç des d’ahir és Corinna Larsen, la dona que ha aconseguit que els 65 milions d’euros que, segons s’ha demostrat, li va regalar el rei Joan Carles no li suposin ni multes ni, el pitjor, pena de presó; el més important és que els pot conservar als seus comptes corrents (i opacs) i en les seves propietats immobiliàries. El fiscal suís Yves Bertossa va dictaminar ahir, després de tres anys d’investigacions, el tancament de la causa per blanqueig de capitals que va obrir contra l’examant del rei, els gestors suïssos Dante Canónica i Arturo Fasana i el president de la banca Mirabaud. El cas s’ha tancat amb una multa a la banca suïssa per no haver comunicat a l’oficina contra el blanqueig una operació entre la Fundació Lucum i Corinna Larsen i la imposició del pagament de les costes del procés judicial a tots els encausats: 50.000 euros per barba, una minúcia comparada amb la pena que els podria haver caigut si s’haguessin demostrat les sospites del diligent fiscal suís.
Bertossa va obrir la causa després de la publicació de les cintes que el comissari José Manuel Villarejo va gravar a Corinna Larsen en què ella assegurava haver actuat com a testaferro del rei Joan Carles, funció que també, segons la seva encesa autodefensa, exercia Álvaro de Orleans, pagador de les factures d’avió privat de l’anterior cap de l’Estat.
El rei Joan Carles no va estar mai encausat en la investigació de Bertossa; no en la forma, però sí en el fons, ja que el seu nom ha sortit en totes les declaracions dels implicats. En l’origen dels 65 milions hi havia la clau, i si, com sempre va argumentar l’anterior cap de l’Estat, es tractava d’un regal del seu homòleg de l’Aràbia Saudita, no hi havia cas de blanqueig perquè l’origen no era ni il·legal ni il·lícit, encara que ningú pagués impostos per aquella donació. Bertossa no ha pogut demostrar que l’Aràbia Saudita hagués pagat aquells diners al rei Joan Carles per comissions il·legals, versió estesa per Corinna, via Villarejo, que Bertossa va donar per bona.
El pare de Felip VI sempre ha donat als seus íntims una explicació més prosaica. Davant la pressió de Corinna Larsen perquè se la nomenés intermediària entre el consorci d’empreses espanyoles que optaven a la concessió de les obres de l’AVE a la Meca i el govern saudita (funció que, per a greuge de Corinna, va ser adjudicada a la iraniana Shahpari Zanganeh) i la negativa del mateix Joan Carles a donar-li suport en la seva ambició, es va trobar una solució. El rei de l’Aràbia Saudita va oferir 100 milions de dòlars (65 milions d’euros) al llavors rei d’Espanya, en concepte de res, per calmar les pretensions monetàries de la coneguda com a princesa alemanya, i li podria oferir el nivell de vida que desitjava tenir al seu costat. Amb aquella donació, el rei Joan Carles volia rebaixar l’afany recaptatori de la seva amant, que es valia de la seva relació per actuar com a intermediària en grans negocis.
Els diners que va rebre el rei Joan Carles del monarca saudita eren, en teoria, perquè ell en disposés acompanyat de Corinna, que en va acabar sent la dipositaria. La ruptura de la relació sentimental, després de l’incident de Botsuana, va posar fi a aquells plans, i quan el rei Joan Carles va voler recuperar part dels diners es va trobar amb la negativa de Corinna. I no només això. Entre l’alemanya i els gestors Canónica i Fasana havien organitzat un entramat de fundacions que tenien com a comú denominador Joan Carles I com a beneficiari. Una manera de cobrir-se les espatlles, pensant-se que el nom del rei d’Espanya els serviria d’escut.
El pare de Felip VI, després de saber que la Fiscalia del Suprem té intenció d’arxivar la querella per delictes fiscals, després de les dues regularitzacions que va suposar l’ingrés a la Hisenda espanyola de més de quatre milions d’euros i l’exoneració dels investigats per Bertossa, considera que la justícia ha parlat i li ha donat la raó: no hi ha causes contra ell. Encara falta examinar la rogatòria que la justícia espanyola ha demanat a la suïssa. Bertossa encara no ha remès l’informe que la Fiscalia li sol·licita en què li demana informació sobre les fundacions Lucum i Zagatka, de les quals van partir fons amb destinació al rei, per veure si es corresponen amb les quantitats ja regularitzades. Tornarà a Espanya llavors? Pot ser, però encara li queda superar el tràmit de ser admès, de nou, a la Zarzuela, d’on va sortir dolgut i enfonsat fa un any i mig. ●
Falta conèixer l’informe que la Fiscalia espanyola ha demanat a la suïssa