La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya balla el ‘sirtaki’ del gas
Per si no n’hi hagués prou amb l’escalada de la tensió entre Algèria i el Marroc, Espanya també es veu afectada pel xoc entre Grècia i Turquia a la Mediterrània Oriental. En tots dos escenaris hi ha gas.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, viatja avui a Atenes per intentar temperar les relacions amb el Govern grec, després que aquest últim protestés per la col·laboració entre Espanya i Turquia en matèria de defensa, en la recent reunió a Istanbul entre Pedro Sánchez i el líder turc Recep Tayyip Erdogan. La tensió greco-turca és un clàssic, però ha emergit un nou factor de disputa: la jurisdicció de les aigües en una regió marítima amb grans reserves de gas.
El capità Nemo no ho va detectar quan va travessar a bord del Nautilus un misteriós túnel submarí entre el mar Roig i la Mediterrània, imaginat per Juli Verne, però els últims anys s’han descobert tres importants jaciments a prop de l’illa de Xipre i de les costes del Líban, Israel i Egipte. Hi pot haver més troballes. Aquests jaciments podrien contenir reserves de més de 3.500 bilions de metres cúbics de gas, segons el Servei Geològic dels Estats
Units. També hi ha petroli. Un fabulós tresor en un moment històric en què el gas natural puja de preu i es revaloritza com a factor geopolític com a combustible necessari per a la transició energètica.
El 2019 es va crear un Fòrum de Gas de la Mediterrània Oriental per intentar cooperar en l’explotació dels recursos. Egipte, Xipre, Grècia, Israel Jordània i Itàlia van firmar la carta fundacional del fòrum. (Itàlia, sempre a l’aguait, ha aconseguit un important contracte d’explotació en aigües d’Egipte per a la seva empresa pública d’hidrocarburs, ENI.) El Líban, país trencat, encara dubta. Tanmateix, Turquia va decidir mantenir-se’n al marge. Els turcs no van trigar gaire a començar les seves pròpies prospeccions a la zona, i van provocar la immediata protesta de grecs i xipriotes.
Preocupació dels italians. França, alerta. El punt més crític són les prospeccions a prop de l’illa de Castellroig, a pocs quilòmetres de la costa turca. La Mediterrània oriental és un mosaic bizantí.
Màxima tensió entre Grècia i Turquia l’octubre del 2020. França ràpidament va fer costat als grecs enviant vaixells a la zona. Alemanya va callar, ja que més de tres milions dels seus ciutadans són d’origen turc. Espanya va intentar tenir llavors un paper mediador, que va agradar a Alemanya i va provocar disgust a Grècia.
Al cap d’uns mesos (juny del 2021), l’empresa espanyola Navantia quedava descartada d’un concurs per a la renovació de les fragates de la marina de guerra grega valorat en 5.000 milions d’euros. Al novembre, reunió d’alt nivell Turquia-Espanya, amb acord per a la fabri
Albares va a Atenes per calmar Grècia, molt irritada per l’amistat d’Espanya i Turquia
cació d’un portaaeronaus turc amb tecnologia de Navantia. (El mes de novembre es va tancar amb una dura vaga del metall a la badia de Cadis.)
Immediata protesta de Grècia, que va recordar a Espanya el deure de solidaritat europea. Albares va avui a Atenes per intentar calmar els ànims. Els grecs demanaran el suport d’Espanya a les seves aigües jurisdiccionals emparant-se en el Tractat de Dret del Mar, que Turquia no ha firmat. El ministre visitarà demà Xipre, epicentre del conflicte. En aquests moments està pendent el nomenament d’un nou enviat especial de l’ONU per a Xipre, illa partida en dos. ●