Violència masclista sense fre

La violència masclista torna a pujar a Espanya i ja arriba als mateixos nivells del 2019 després del lleuger descens que hi va haver durant l’any de la pandèmia. És el que havien pronosticat els experts i malauradament es compleix. Es tracta d’una mala notícia. Les dades del tercer trimestre del 2021, registrades pel Consell General del Poder Judicial, revelen que les dones víctimes de violència masclista en aquest període han estat 43.830, xifra que suposa un 5,22% més.

Això coincideix amb l’increment de les denúncies, que han crescut un 5,58% i s’han situat en 45.091. Si es té en compte que només es denuncia un de cada quatre casos, el drama real que viuen les dones és molt pitjor del que diuen aquestes dades, ja que poden haver estat unes 180.000 les afectades per agressions, tant de les seves parelles com d’altres homes, entre el juliol i el setembre. El nombre de morts, des del gener, ja puja a 39, per les 45 dones mortes en tot el 2020.

S’ha de cridar l’atenció, novament, sobre la necessitat que totes les dones afectades per la violència masclista presentin una denuncia davant la policia o bé davant els jutjats, ja sigui directament o a través de familiars, ja que aquest és el mecanisme amb el qual es posen en marxa les mesures de protecció i ajuda. Tant el sistema policial com el judicial i els serveis d’assistència social, així com els centres mèdics d’assistència primària, cada vegada funcionen més bé i amb més eficàcia, en virtut de l’aplicació de les noves normatives, tot i que cada mort que es produeix, com la registrada el passat dia 10 a Granada, suposa una fallada greu dels senyals d’alerta, de detecció i de prevenció.

Eliminar el flagell de la violència de gènere és una feina molt difícil. Fa anys que s’intenta, les mesures legals i assistencials es perfeccionen, les víctimes estan cada cop més ben ateses, però no es redueix el nombre d’agressions. Ans al contrari: augmenten. Això és un fracàs com a societat.

El sentit de possessió, l’abús de la força, la incapacitat d’assumir la frustració i la gelosia són alguns dels factors que hi ha al darrere de moltes agressions masclistes. L’educació, per tant, és un element clau. En aquest sentit caldria aprofundir més en la necessitat del respecte als altres i ensenyar a gestionar més bé les emocions, tant des de la infantesa com en l’adolescència, per tal de formar persones més equilibrades psicològicament. Això hauria de formar part de tots els programes educatius. És una feina difícil i lenta, amb resultats a molt llarg termini, però és l’única esperança de poder eliminar algun dia la violència masclista. ●

El nombre de dones agredides el tercer trimestre torna als nivells del 2019