Transparència contra l’abús

El cas dels abusos sexuals atribuïts a Albert Benaiges ha agafat volada per la trajectòria d’aquest exentrenador, que inclou institucions com el Barça, una de les caixes de ressonància més poderoses de l’univers mediàtic, però s’afegeix a una corrua de casos que han esquitxat institucions tan diverses com l’Institut del Teatre, l’Abadia de Montserrat o els germans Maristes. En el cas Benaiges s’acumulen indicis de tot tipus i la presumpció d’innocència s’enfronta a la seixantena de testimonis congregats per la feina periodística d’Albert Llimós al diari Ara. El cas fa més soroll perquè s’hi han hagut de pronunciar veus de gran impacte, com Laporta o Xavi Hernàndez. Xavi, de fet, va haver de lidiar amb el cas gairebé per sorpresa, en l’exercici d’aquesta absurda ultraexposició mediàtica que pateixen els entrenadors, obligats a fer dues compareixences per partit. La notícia va afectar molt Xavi perquè hi havia tractat durant la seva època formativa. Va quedar tan estupefacte com sovint quedem els amics, coneguts o saludats de qualsevol abusador (sigui o no pederasta), perquè una de les habilitats d’aquests indesitjables és mostrar-se encantadors, fins i tot amb les seves víctimes, i això encara fa més difícil tant la detecció com la denúncia dels abusos que cometen. És només quan s’obre l’aixeta que se suspèn la incredulitat i alguna víctima més es veu amb cor d’explicar la seva experiència.

La transparència davant dels fets és l’única possibilitat per afrontar un dels abusos de poder més privats i íntims. El silenci dels abusats és una capa de gel protector que els ha permès sobreviure en hibernació emocional durant anys. És un silenci comprensible i no hauria de ser mai vist com un eximent que posi en dubte l’abús. En canvi, el silenci dels còmplices (més o menys involuntaris) que reforcen la credibilitat de l’abusador davant qualsevol indici acusador ha de ser revisat i reprovat, perquè és la capa de greix protector que els ha permès continuar actuant amb opacitat davant la gent que els tractava sense ser-ne víctima. No conec Benaiges, però fa una setmana em vaig quedar amb la mateixa cara que Xavi quan la Generalitat va retirar la Creu de Sant Jordi al capellà bomber Josep Lluís Fernàndez per indicis fundats d’abusos sobre A.A.M., un noi que fa quatre dècades tenia 16 anys. El 30 de juny de 1990 el capellà bomber es va avenir a casarme amb la Mercè en una cerimònia laica que vam celebrar a l’escenari del teatre Condal, al Paral·lel. Atesa la naturalesa atípica de la nostra boda, m’hi vaig reunir a soles un parell de cops abans i he de reconèixer que em va semblar encantador. ●