La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ranxera de l’últim rei
El cantant mexicà Vicente Fernández va morir diumenge als 81 anys en un centre hospitalari de Guadalajara, Jalisco. La notícia va causar una gran consternació al país i a l’exterior, i es van succeir les mostres de dolor de destacades personalitats del món polític i artístic. El president de la República, Andrés Manuel López Obrador, va expressar el seu condol per Twitter, i va definir el músic desaparegut com a “símbol de la cançó ranxera del nostre temps, conegut i reconegut a Mèxic i a l’estranger”.
També el president dels Estats Units, Joe Biden, va indicar en aquesta xarxa social que “el món de la música ha perdut una icona. La música de Vicente Fernández va crear records per a milions de persones. Serà recordat per les noves generacions”.
Entre els seus companys d’ofici, va voler deixar patent el seu record i homenatge gent com la cantant mexicana Natalia Lafourcade, l’espanyol Alejandro Sanz i l’argentí Ricardo Montaner.
Conegut com a Chente i El Charro de Huentitán, en referència al seu lloc de naixement, Vicente Fernández és l’últim representant de l’era daurada de la música regional mexicana, hereu de gegants de la cosa com Pedro Infante, Jorge Negrete, Javier Solís o José Alfredo Jiménez. Va guanyar el seu primer concurs el 1954, amb tan sols 14 anys, i va començar cantant en restaurants, primer de Guadalajara i després a la Ciutat de Mèxic, i va iniciar una brillant carrera que suma dos premis Grammy i vuit premis Grammy Llatins. També va participar en prop de 30 pel·lícules, i té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.
Tot i que a mitjans dels seixanta ja va començar a obrir-se camí, el seu gran èxit va arribar la dècada següent, quan va popularitzar el tema del compositor Fernando Maldonado Volver, volver, peça que anys posteriors van reprendre grans artistes, des de Chavela Vargas fins a Ry Cooder. El mateix Vicente Fernández va cantar fa unes temporades aquesta emblemàtica cançó a duo amb seu fill Alejandro, també un reconegut cantant.
Amb més de 65 milions de discos venuts, la veu poderosa i vellutada de Vicente Fernández escriuria destacades pàgines musicals al llarg del seu mig segle de trajectòria artística, i deixaria empremta indeleble amb temes com Acá entre nos, No me sé rajar o la seva formidable relectura del clàssic El Rey. La seva fama va traspassar a primerenca hora les fronteres del país asteca, i va ser aplaudit i estimat a tot Amèrica Llatina i més enllà. El 2012, el llavors president de Veneçuela, Hugo Chávez, va condecorar amb l’Ordre dels Llibertadors el músic, estretament vinculat al PRI mexicà.
Després d’episodis com el segrest del seu fill Vicente Jr. a finals dels noranta, i alguns problemes de salut anys posteriors, el 2012 va anunciar la seva intenció de retirar-se dels escenaris, malgrat que el seu últim concert va tenir lloc la primavera del 2016 a l’estadi Azteca de la Ciutat de Mèxic, on el van acompanyar més de 90.000 espectadors. Amb tot, no es va apartar totalment del món de la música, ja que més endavant va publicar discos com ara Más romántico que nunca (2018) i, ja el 2020, A mis 80’s.
El seu gran èxit va arribar quan va popularitzar ‘Volver, volver’; té dos Grammy i vuit Grammy Llatins