La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reina dels vampirs
Les generacions més joves poden incórrer en l’error de pensar que els vampirs van començar a ser atractius i sexis amb la saga Crepuscle, però Stephenie Meyer, creadora del xucla-sang Edward Cullen, interpretat per Robert Pattinson a la pantalla gran, amb prou feines tenia 3 anys quan la seva compatriota Anne Rice –que ha mort als 80 anys després de complicacions derivades d’un infart– va llançar al món Entrevista amb el vampir (1976), una revisió transgressora del mite que va haver de superar el rebuig de multitud d’editors i crítiques literàries despietades abans de convertir-se en una icona de la cultura pop i ser especialment celebrada pel col·lectiu queer. La relació homoeròtica entre els personatges d’en Lestat i en Louis va tenir un gran impacte global quan Tom Cruise i Brad Pitt van interpretar els papers respectius a l’adaptació cinematogràfica que Neil Jordan va rodar el 1994, i un musical dedicat al primer va tenir el concurs d’Elton John.
En la seva gestació van confluir una tragèdia –la mort d’una filla, amb tot just 5 anys, víctima d’una leucèmia que va venir precedida per un somni premonitori en què l’escriptora va tenir consciència que la sang de la nena estava contaminada– i una revelació, la sensibilitat i l’elegància de l’arquetip després de la lectura de La filla de Dràcula, seqüela del clàssic de Bram Stoker amb la firma de Gloria Holden. De l’estudi d’una figura ambivalent, on el dolor de viure eternament no era incompatible amb la distinció (condemnats i assassins, sí, però també dandis) i on la pulsió pel mal s’entrellaçava amb l’hedonisme desenfrenat (cosa que els acostava a tants vius), en va sortir un cicle de 15 novel·les que, sota l’epígraf de Cròniques vampíriques, vendria al voltant de 150 milions d’exemplars arreu del món i es completaria el 2018.
De nom real Howard Allen Frances O’Brien i nascuda en una Nova Orleans on ambientaria bona part de la seva obra, els seus interessos literaris no es van limitar ni de bon tros al gènere gòtic i de terror –a més dels no-morts, va dedicar títols a bruixes, a licantrops, a fantasmes i a mòmies egípcies–, sinó que va incloure la novel·la històrica, la novel·la religiosa (dues de dedicades a la vida de Jesús) i, sense que hi hagués contradicció, a la novel·la eròtica (sota dos pseudònims més: Anne Rampling i A.N. Roquelaure).
Twitter es va despertar diumenge amb nombroses expressions de dol i de deute al món litera
El cicle de 15 novel·les ‘Cròniques vampíriques’ va vendre 150 milions d’exemplars arreu del món
ri, però també per recordar la seva generositat i proximitat: Rebecca Makkai evocava com als anys noranta l’autora atenia personalment les trucades al número de telèfon que constava al seu web oficial, mentre que Candice Fox confessava que no havia oblidat mai que Rice, amb John Connolly, va ser l’única autora que va respondre a la carta que li va enviar en què li demanava consell quan era tot just una joveneta que començava a escriure. Amb la desaparició de Rice també desapareixen les presentacions de llibres més festivament macabres que ha fet el sector, amb ella mateixa disfressada dins d’un taüt. Ara les seves restes reposaran de manera definitiva en un de dipositat al panteó familiar del cementiri de Metairie, a Nova Orleans.