La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bàrbara Mestanza guanya l’XI Torneig de Dramatúrgia
Amb ‘Niñata’, la dramaturga supera per un sol vot l’obra ‘Sobre sorra mullada’, de Bernat Molina, al concurs del Temporada Alta
L’actriu, cantant i dramaturga catalana Bàrbara Mestanza va guanyar ahir al vespre, per un vot de diferència, l’XI Torneig de Dramatúrgia que convoquen el Temporada Alta i la Fundació SGAE. A l’altre costat del ring, l’autor mallorquí Bernat Molina, amb el text Sobre sorra mullada, va fregar la victòria amb unes armes diferents, però tan vàlides com les de Mestanza. La dramaturga, més que una peça per a dos intèrprets, va confegir un poderós monòleg per a una actriu, Júlia Truyol, a estones puntuat per un altre bon actor, Pau Roca.
Sense desmerèixer ningú, es podria dir que el torneig el va guanyar Truyol, perquè la seva interpretació d’una núvia que acaba d’atacar un taxista és una filigrana digna d’una actriu de primera magnitud. La protagonista fa un atac directe al paternalisme i al masclisme, reflexiona sobre les relacions de parella i encara té temps de retratar el fracàs de la immersió lingüística. Per a aquest propòsit, cada vegada que diu alguna paraula o expressió tan corrent com gresca, fer petar la llengua, flagell o delit, se sorprèn ella mateixa i afirma, en castellà, que Ramon Llull li haurà de fer un petó al cul.
A l’altra banda del ring, Bernat Molina va presentar Sobre sorra mullada, amb la complicitat de les actrius Maria Molins i Elena Tarrats, amb interpretacions d’altura. D’un aire molt diferent a Niñata, Molina presenta el desvari, el sentiment de culpa i la confusió que viu en la seva maduresa avançada una actriu de fama mundial, reconeguda arreu pel seu paper de Lady Macbeth, que la va obligar a deixar en mans de la seva mare la criança de la seva filla.
Les regles del Torneig de Dramatúrgia són clares: dos mesos per escriure un text d’uns 40 minuts per a dos intèrprets, sense acotacions ni necessitats tècniques. Només el dia de la primera representació els autors tenen tres hores per acabar de polir detalls amb els intèrprets. És clar que, després dels quarts de final i les semifinals, la tercera ocasió que els actors i les actrius responsables de fer-ne la lectura dramatitzada s’enfronten a la final ja tenen l’obra més consolidada.
A la sala La Planeta, de Girona, el públic omplia totes les localitats, una constant de tot el festival de tardor, que enguany ha recuperat els nivells presencials de prepandèmia, tot i que hi ha afegit, en alguns espectacles, com és el cas del Torneig de Dramatúrgia, la possibilitat de seguir-lo per streaming.
Val a dir que aquest torneig no seria el mateix sense la vis còmica de la presentadora, una incommensurable actuació de la dramaturga Cristina Clemente, una show-woman que també va guanyar, ara fa tres anys, el mateix Torneig de Dramatúrgia que ara dinamitza. ■
El festival de tardor gironí clou la XXX edició recuperant els nivells presencials de prepandèmia