La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una ajuda inesperada
Hi ha històries que queden fora dels articles. No són secrets d’estat, sinó coses del making of, petits tresors que guardem els periodistes i que donen molt de joc a les reunions de barra de bar.
La mort de Verónica Forqué m’ha portat a la memòria un dels moments més emocionants i divertits en l’exercici d’aquest ofici. Verónica Forqué em va treure d’un conflicte, més ben dit, del que era una catàstrofe per a un jove periodista.
Va passar l’estiu del 1989. A La Vanguardia es va pactar parlar amb María Barranco, llavors a la cresta de l’onada almodovariana. Calia anar a Saragossa immediatament. En poques hores hi hauria, en un cinema de la capital aragonesa, l’elenc del film El baile del pato. Va sorgir un problema. L’efecte narcotitzant del cotxe es va fer insuportable i va ser obligatòria una parada en una estació de servei per a una migdiada. Aquest cronista va arribar amb la projecció en marxa i els artistes, desapareguts. “Han anat a sopar” va dir algú, sense especificar el lloc. La millor opció de recerca va ser recórrer a un taxista. “On portaria a sopar uns actors famosos?”. Ni idea del nom del restaurant de la primera destinació. Vaig començar a explicar-li la meva missió a la recepcionista i abans d’acabar em vaig sentir alleujat. Vaig escoltar el riure i la veu tan peculiars de Forqué.
Vaig sortir, vaig abraçar el taxista i vaig tornar disposat a una llarga espera, fins al final de l’àpat. Però la recepcionista havia anat al reservat i Verónica Forqué m’esperava. “Ui, pobre, quina mala estona deus haver passat”, em va comentar. Em va asseure al seu costat a la taula, “segur que no has menjat”. Que recordi, i a més de María Barranco, que ja no li venia de gust fer l’entrevista, hi havia Manuel Iborra, director de la pel·lícula i marit de Forqué, i l’impagable Quique San Francisco, desaparegut aquest 2021.
A cada instant María Barranco deia que no i Verónica Forqué, amb la col·laboració de San Francisco, insistien. “Com deixaràs que torni a Barcelona sense res?”, va reiterar. Hi va haver entrevista i María Barranco va estar memorable. ●