La Vanguardia (Català-1ª edició)
I a sobre, el Nàpols
El sorteig no és benèvol amb els blaugrana, que es creuen amb el pitjor rival possible
El sorteig no va ser benèvol amb el Barça, que per poder accedir als vuitens de final de l’Europa League haurà d’eliminar el rival més potent dels que li podien tocar: el Nàpols, a qui ja va fer fora de la Champions 2019-2020.
L’únic precedent entre els uns i els altres va quedar marcat pel coronavirus, ja que l’anada es va jugar a Itàlia amb públic a finals de febrer del 2020 (1-1) i la tornada va haver de disputar-se més de cinc mesos després, a començaments d’agost, a porta buida a Barcelona (3-1).
El Barça és molt diferent d’aquell. Llavors van jugar contra un equip amb Messi, Griezmann i Luis Suárez. No en queda cap. Tampoc Rakitic o Arturo Vidal. Ansu Fati només va jugar tres minuts dels 180. I ara Xavi necessita com sigui els gols del del planter.
En canvi, l’equip italià ha canviat molt molt poc la seva columna vertebral per més que a l’estiu Luciano Spalletti rellevés Gattuso a la banqueta. En aquests dos cursos amb prou feines ha perdut José Callejón. De fet, la seva plantilla és encara més forta.
Continuen el colombià Ospina a la porteria (tot i que en l’Europa League juga Meret); el senegalès Koulibaly i el campió de l’Eurocopa Di Lorenzo en defensa; l’espanyol Fabián Ruiz i Zielinski en la creació, i Mertens, Insigne i Chucky Lozano en atac.
Però és que en aquest temps ha arribat el central Rrahmani, una torre que ha relegat Manolàs. Al mig del camp, Zambo Anguissa, ex del Vila-real, hi posa la potència. Mentre que les esperances estan dipositades en el nigerià Oshimen, per qui van pagar 70 milions al Lilla, que substitueix quan està lesionat –com ara– Petagna, un altre nou.
El Nàpols va començar el curs com un cicló i va ser l’últim equip que va perdre a les grans lligues. No va caure fins al 21 de novembre. Tot i això, ha caigut al quart lloc de la Serie A després de guanyar només en una de les últimes cinc jornades. ■