La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Mundial a casa
La granollerina Kaba Gassama és una dels pilars de les noves ‘guerreres’
Quins records i quina emoció!”, exclamava Kaba Gassama (Granollers, 16/8/1997) quan entrava amb l’autocar a la ciutat on va néixer, veure l’escola Ferrer i Guàrdia on va créixer, l’IES Carles Vallbona on va estudiar secundària o arribar a l’aparcament del Palau d’Esports on va començar tot el 2009. A les pistes al costat del recinte olímpic, al torneig de base Coaliment organitzat pel BM Granollers, Gassama va descobrir l’handbol. Dotze anys després, Kaba Gassama torna als orígens a disputar un Mundial i a buscar l’or amb Espanya, que avui es juga el passi a semifinals.
“Quan vaig començar a jugar a handbol aquí, a Granollers, mai no m’hauria imaginat que disputaria un Mundial a casa”. A casa, perquè a més viu a un centenar de metres del Palau d’Esports, al barri de Tres Torres. “Per mi està sent un somni”, deia la pivot de les guerreres, que s’ha erigit, en aquesta renovació posterior als
Jocs de Tòquio, en un dels pilars de l’equip en els 6 metres, amb la plena confiança del nou seleccionador, José Ignacio Prades.
“La progressió de Kaba ha estat molt bona, ja coneixíem les seves qualitats, el que passa és que a Espanya hi ha molt bones pivots i és difícil triar entre tres o quatre jugadores”, justifica a La Vanguardia el tècnic alacantí, corresponsable de la primera convocatòria de la vallesana el 2017, quan era segon de Carlos Viver. Tot i això, Gassama, llavors amb 19 anys, estava molt tendra. Hi va entrar i en va sortir, va disputar l’Europeu 2020, però va caure de la llista final de Tòquio.
“A la preparació dels Jocs em vaig quedar a les portes, però allà vaig començar a sentir-me més del grup, més còmoda, i crec que s’ha notat als partits”, diu Kaba Gassam, que va tornar a la selecció als classificatoris de l’Europeu, aquesta tardor. I s’hi ha quedat.
“Està fent uns números molt bons malgrat que li faltin minuts a França [al seu equip, el Fleury], però és una jugadora amb una potència física que es veu a la pista, i aporta tant en defensa com en atac. En aquests partits està sent molt important, com ja ho va ser per a la classificació de l’Europeu, i s’està convertint en una jugadora molt important per al grup, tant en l’àmbit ofensiu com defensiu”, apunta Prades.
Els números li donen la raó: als sis partits del Mundial ha estat la 6a jugadora que s’ha fet servir més i la 5a millor anotadora, amb 12 gols en 13 llançaments (una efectivitat d’un 92%), i un pes específic notori. I només amb 24 anys.
“Estic molt còmoda amb l’equip i les companyes, i es reflecteix a la pista”, diu Gassama, que està en un núvol, i “una mica atabalada, no estic gens acostumada a tot això, a tantes trucades... Em surten amics per tot arreu per venir al Palau d’Esports a veure’m”.
Els qui no faltaran avui a les grades del Palau seran els seus progenitors, la Foune, la mare, i l’Issaga, el pare, que va arribar a Catalunya des del Senegal fa 40 anys i es va instal·lar primer a Mataró i després a Granollers, on van néixer els seus quatre fills, tots esportistes: en Mamadou (28), extrem de l’Sporting de Portugal de l’handbol criat al BM Granollers; en Sekou (26), davanter del Màlaga de Segona A; en Kaba (24); i la petita, la Goundo (16), portera de la base del club vallesà.
Un orgull per als senyors Gassama, així com per a la Kaba, activista contra el racisme, que es va inspirar en Marta Mangué (d’origen equatoguineà) i la seva actual companya Shandy Barbosa (de família capverdiana) perquè “de petita gairebé no hi havia jugadores negres; elles eren com jo”, diu orgullosa de ser ara referent per a moltes nenes, tant a l’handbol com en la lluita antiracista, com a membre de l’Associació de Joves Afrodescendents. ●
“Quan vaig començar a jugar a handbol aquí no vaig pensar que disputaria un Mundial a casa; és com un somni”