Laporta d’Aràbia

“Tot ha de canviar perquè tot continuï igual”.

Si em collen, diria que la meva pel·lícula preferida és Lawrence d’Aràbia. M’alegra que Steven Spielberg em doni la raó. L’altre dia vaig veure una entrevista en què diu que abans de rodar les seves pròpies pel·lícules sempre torna a mirar l’obra mestra del director David Lean, a la recerca d’inspiració.

Hi ha un parell d’escenes que al cèlebre cineasta li agraden especialment i que em semblen rellevants en el context de la crisi que viu el FC Barcelona. La pel·lícula està ambientada en la I Guerra Mundial. El protagonista, Lawrence, dialoga en un envelat amb el rei Faisal, un monarca digne però enfonsat, preocupat perquè els anglesos se’ls menjaran els territoris, nostàlgic pels jardins de Còrdova i altres antigues glòries de l’Aràbia imperial.

“Per tornar a ser grans –diu Faisal– necessitem el que cap home no és capaç d’aconseguir, senyor Lawrence. Necessitem un miracle”.

A l’escena següent veiem Lawrence, oficial anglès d’ànima àrab, assegut al desert, on es passa tota la nit pensant i pensant com pot trobar el miracle que el rei creu humanament impossible. A trenc d’alba, ho veu: conquerir el port estratègic d’Aqaba amb tropes àrabs. I s’aconsegueix. Aqaba cau. Els àrabs recuperen l’autoestima.

Traslladant-nos al món real del present, Faisal representa el lúgubre món barcelonista; Lawrence, el seu president actual, Joan Laporta; els anglesos, la imperial Premier League. El Barça necessita un miracle. Es va provar nomenant Xavi Hernández entrenador, esperant que la història de Pep Guardiola es repetís, però no ha funcionat. Té poca cosa a veure amb el pobre Xavi. Quan Guardiola va arribar, el 2008, tenia els millors jugadors del món en cada posició. Cap jugador del Barça d’avui no entraria, ni de bon tros, en un onze mundial.

Es parla de fitxar dos davanters al gener, però, no ens enganyem, en el millor dels casos seran jugadors descartats d’equips que ara volen en una altra dimensió, candidats a guanyar la Champions, no l’Europa League, com el Manchester City o el Chelsea. Així és difícil que el Barça es torni a classificar per a la Champions o que estigui en condicions de guanyar l’Europa League, o –si més no– de competir amb el Reial Madrid.

És hora que Laporta passi la nit al desert pensant. El seu Aqaba seria trobar el tresor que permetés al Barça arrasar al mercat de fitxatges. Com podria arribar a oferir tants diners que els millors no el podrien rebutjar? Com?

Una possibilitat de guió seria que quan sortís el sol Laporta alcés la vista i veiés la resposta més enllà del sorrenc horitzó a les capitals de Riad, Abu Dhabi o Qatar. Els saudites, en particular, donarien qualsevol cosa –qualsevol cosa– per apropiar-se del Barça, o d’un 49% per començar. De la nit al dia el miracle estaria servit.

Al final de la pel·lícula Lawrence ven la seva ànima àrab. Laporta estaria disposat a vendre la seva ànima culer? O potser més bona pregunta: els fidels culers estarien disposats a vendre les seves?

Temps de crisi, temps d’oportunitat, diuen. Temps de desesperació, temps de fer el que sigui per sobreviure, podríem afegir. Ho entenc, ho entenc. Associar el “Més que un club” amb un impresentable com el príncep saudita Muhammad bin Salman significaria atemptar contra els famosos “valors”. Però, així, perquè no es busca la redempció en un altre lloc, com a l’antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial i el seu megamilionari president o a les arques del rei emèrit i la seva concubina alemanya? Bé, potser tampoc. I recórrer als encara democràtics Estats Units, a figures com Jeff Bezos o Bill Gates, que podrien aportar el que per al Barça seria una fortuna salvadora i per a ells unes engrunes? O, més a prop de casa, a la parella Shakira-Piqué, potser formant part d’un consorci amb Messi, Neymar i el ric empresari Martin Braithwaite?

Fins ara ha estat impensable canviar l’antic, romàntic i, sens dubte, respectable “model de club”, el dels soferts “socis” com a propietaris. Però potser és hora de tenir la conversa. Perquè, tret que a algú se li acudeixi un altre miracle, deixar que les coses continuïn com estan només condueix a una llarga, potser eterna, travessia del desert.

Els saudites en particular donarien qualsevol cosa per apropiar-se del Barça

Deixar que les coses segueixin com estan només condueix a una llarga, potser eterna, travessia del desert

Nova YAkCIA Joan Laporta a la llotja amb els directius Elena Fort i Rafa Yuste abans del Barça-Betis que va acabar en derrota local