La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fed obre avui una cita clau per fixar la resposta global a la inflació
El BCE i altres bancs centrals han d’explicar el pla de retirada d’estímuls
Amb l’any 2021 a punt d’acabar i després de conèixer l’esgarrifosa dada que la inflació va assolir el 6,8% als Estats Units al novembre, la Reserva Federal comença avui els dos dies de reunions del seu comitè de mercat obert per adoptar decisions de política monetària i anunciar el guidance –el full de ruta– del proper any. El mercat espera que Jerome Powell, president de la Fed, i el seu equip de governadors decideixin una acceleració en la retirada dels estímuls que reguen des de fa més d’un any l’economia més gran del món i que revelin quantes pujades de tipus d’interès hi haurà el 2022.
En les últimes setmanes, s’ha anat preparant el terreny. Sobretot, després de canviar radicalment el discurs que era habitual sobre les causes i el caràcter de la inflació, que ha passat de ser exògena i transitòria a convertir-se en un problema de primera magnitud. De moment, les turbulències més grans s’han produït en divises i bons, amb les borses de fons posant una mica de pausa després del ral·li viscut en els últims 20 mesos.
El desacoblament de les po
El Banc del Japó i el d’Anglaterra defineixen aquesta setmana les seves polítiques
lítiques monetàries dels principals bancs centrals del món (la Fed, el Banc Central Europeu, el Banc del Japó i els d’Anglaterra i el Canadà) és bastant notori des de la Gran Recessió que es va iniciar el 2008. Llavors, els Estats Units van actuar molt més ràpid i amb més contundència que la resta i ara ha ocorregut el mateix quan del que es tracta és de retirar-se progressivament del mercat. Amb tot, el que faci la Fed importa –i molt– a la resta dels banquers.
En el Banc Central Europeu, que es reuneix dijous, el missatge continua sent tremendament acomodatici i caut. La inflació de l’eurozona és també molt alta i està en el 5,5%, però el missatge no ha virat encara. De moment, Christine Lagarde, presidenta del BCE, es manté ancorada en què no hi haurà pujades de tipus fins almenys el 2023, com a mínim.
Tot i això, dijous haurà d’explicar com adequa el generós programa d’estímuls per intentar fer compatible l’impuls de l’economia amb la contenció dels preus. Si és que això realment és possible.
Aquesta setmana es reuneixen també els òrgans que defineixen la política monetària del Banc d’Anglaterra i el del Japó que, juntament amb la Fed i el BCE, proven d’actuar directament sobre la meitat de l’economia mundial. Als anteriors cal afegir els bancs centrals de Suïssa, Noruega, Mèxic, Rússia i una dotzena de països més. Tots, amb el mateix o semblant problema de combatre una alça de preus que històricament és un element distorsionador de l’economia quan es dispara.
El consens general –no compartit per tots– és que l’inici de la retirada d’estímuls o fins i tot els anuncis de pujades de tipus no provocaran grans estampides. Amb una inflació tan elevada com l’actual, els tipus d’interès reals continuaran sent molt negatius en qualsevol cas durant bastant temps. Ara, en canvi, ja es parla més de bombolles, com va fer el BCE fa unes setmanes. El vent comença a canviar. ■