Cop a l’autoritat del premier, que necessita el suport del Labour al seu pla

ha de prioritzar el sentit de responsabilitat individual sobre la coerció, que no són els ciutadans els que han d’evitar que la sanitat pública es desbordi, sinó la sanitat la que ha de tenir els mitjans per atendre la gent. Desenes de diputats van expressar als Comuns els mateixos arguments que divideixen a amics i famílies, i es pregunten on és el punt d’equilibri correcte entre la protecció de la salut col·lectiva i la defensa dels drets individuals.

Els laboristes van avalar en massa la tesi que les restriccions, per doloroses que siguin, són un gest de solidaritat i els qui es resisteixen a vacunar-se o a taparse la boca no tenen dret a posar en perill la vida o limitar els moviments de la resta de la població, i van demanar normes encara més severes. Els conservadors es van dividir en dos grups, els que accepten el lideratge de Johnson i la seva tesi que les mesures aprovades ahir són “proporcionades”, i els que van protagonitzar la rebel·lió més gran des que el premier és a Downing Street. Alguns van anar tan lluny com comparar l’increment de l’autoritarisme amb l’Alemanya de Hitler i la Rússia de Stalin, i denunciar l’estigmatització de tot un grup de ciutadans, aquells que per les raons que sigui es resisteixen a vacunar-se. Van pronosticar que l’autoritarisme anirà a més, i no acabarà fins que la llibertat hagi quedat reduïda a cendres.

El debat d’ahir va ser en el fons sobre el contracte social del qual parlava Rousseau, sobre la cessió de prerrogatives a l’Estat i la renúncia de llibertats per part de l’individu per viure en societat, sobre fins on arriben els seus drets i responsabilitats.

“Només cal tenir por de la por mateixa”, deia Franklin Delano Roosevelt. Però una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Amb seixanta mil casos oficials diaris de covid (que segurament en realitat són tres-cents mil, i augmenten exponencialment), els britànics estan espantats. Uns, els menys, de morir-se o acabar a l’hospital. La majoria, d’haver de recloure’s a casa, deixar de veure els amics i quedar-se sense Nadal. L’objectiu de Johnson és vacunar amb la tercera dosi tots els més grans de divuit anys abans del gener, encara que sigui mobilitzant l’exèrcit, i que això faci innecessàries mesures més dures. Però no està clar que ho aconsegueixi (ahir es van registrar cues de diverses hores per inocular-se).

Òmicron és la quinzena lletra de l’alfabet grec o una estrella de la constel·lació Balança a 178 anys llum del sistema solar. Pot portar un virus més infecciós però menys letal. Les noves restriccions són un exemple de responsabilitat col·lectiva o un atac autoritari a les llibertats. La frontera entre la tragèdia i la farsa és de vegades una línia molt fina. ●

A l’esperit llibertari d’un ampli sector ‘tory’ s’hi afegeix l’enuig pels escàndols que esquitxen el Govern