Qui compleix les normes?

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha hagut de demanar disculpes per saltar-se les restriccions de confinament el desembre passat per a la celebració del personal de Downing Street de les festes de Nadal. La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, també va haver de disculpar-se públicament arran de ser descoberta en una discoteca de Hèlsinki hores després que el seu ministre d’Afers Estrangers, Pekka Haavisto, donés positiu per covid. També hi ha hagut polítics a Espanya que s’han vacunat abans d’hora a catorze comunitats autònomes, i també ho han fet membres de l’exèrcit. La llista de càrrecs públics a Europa que han incomplert les normes és tan llarga que cal preguntar-se quin valor tenen llavors en la societat.

Més enllà de l’engany o de l’error d’aquells polítics que han estat descoberts sense complir les normes que exigeixen acatar als ciutadans, cal observar que les normes es compliran per tres raons possibles: perquè s’obté algun benefici en complir-les, per por de patir sancions per incomplir-les o perquè hi ha un ampli consens social a favor d’elles. El camí més eficaç i just perquè es compleixi una norma, encara que més lent i laboriós, és promoure’n el consens social a favor. És el camí que aproven els ciutadans, com s’ha demostrat en molts moments de la gestió de la pandèmia. Les futures normes que es volen implantar han de seguir aquest principi. Perquè es doni el consens social cal que la norma no sigui confusa, que estigui orientada a solucionar un problema real, que no sigui especulativa, ni populista, ni producte del pànic, ni per mimetitzar allò que fan altres països. Tampoc poden ser plantejades públicament si, en fer-ho, estigmatitzen o debiliten els drets individuals dels ciutadans. Tampoc no es poden impulsar normes placebo que només busquen provocar un efecte positiu en la societat, però que no serveixen per erradicar allò que diuen arreglar.

En definitiva, el més important perquè una norma es compleixi és haver aconseguit primer un ampli consens social sense el qual ni tan sols els polítics que les impulsen es veuen obligats a complir-les. ●