La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CDU enterra l’era Merkel
El dretà Friedrich Merz, elegit nou líder del partit pels afiliats
El partit al qual l’excancellera alemanya Angela Merkel va proporcionar 16 anys de permanència al poder gràcies a la seva orientació centrista va tancar ahir tota una era. El nou president de la democristiana CDU serà Friedrich Merz, exponent del sentiment més dretà de la formació i antic adversari de Merkel.
Aquest va ser el resultat d’una inèdita consulta als militants per buscar nou líder després de la desfeta electoral del setembre passat amb qui va ser el seu candidat a canceller i que tècnicament presideix encara avui el partit, Armin Laschet. El dretà Friedrich Merz, de 66 anys, que intentava per tercera vegada aconseguir el lideratge de la Unió Cristiana Demòcrata (CDU), va obtenir el 62,1% dels vots. Els altres dos aspirants, tots dos de tarannà centrista, no van resistir l’embat.
Norbert Röttgen, expert en política exterior, en el que era el seu segon intent pel càrrec, i Helge Braun, excap de la Cancelleria i persona molt pròxima a Merkel, que es va presentar de manera inesperada, van obtenir, respectivament, el 25,8% i el 12,1%. Així doncs, fins i tot si el vot moderat s’hagués concentrat en un sol candidat, el resultat hauria estat només del 37,9%. La victòria de Merz és contundent.
Ahir a la roda de premsa sobre els resultats de la consulta a la Konrad-Adenauer-Haus, la seu central de la CDU a Berlín, Merz va prometre “defensar el partit en tota la seva amplitud” treballant perquè hi tinguin cabuda les “diferents opinions i direccions polítiques”. I va adreçar un missatge al nou canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, i al Govern de coalició de SPD, verds i liberals. “No participarem en una oposició fonamental; serem una oposició constructiva”, va assegurar.
En les intervencions en la que és la seva tercera campanya pel càrrec, Friedrich Merz ha esgrimit un discurs una mica més moderat. Però la seva arribada al cim de la CDU encarna clarament un gir a la dreta en el partit que Angela Merkel va dirigir al llarg de 18 anys, i que durant els 16 anys com a cancellera va imprimir un segell centrista.
El futur nou líder dels democristians haurà de ser ratificat en un congrés federal del partit els dies 21 i 22 de gener, que havia de celebrar-se presencialment a Hannover, però que, atesa la gravetat de la pandèmia del coronavirus a Alemanya, es farà per via digital des de Berlín. Tot i que el miler de delegats del congrés no estan obligats a ratificar el desenllaç de la consulta, es dona per descomptat que respectaran el vot dels afiliats.
Els 405.000 militants de la CDU van tenir des del 4 de desembre fins aquest dijous 16 per votar per correu postal o per via digital, en una consulta inèdita en un partit en què l’elecció del líder correspon als delegats del congrés. Van votar 248.360 militants. No va caldre organitzar una segona volta, perquè Merz va aconseguir la majoria absoluta. Des de la seva tornada a l’arena política a finals del 2018, Friedrich Merz va anar guanyant popularitat entre les bases i ha acusat sovint l’aparell del partit d’estar en contra seu.
Amb el 62,1% de vots, Merz encarna el gir a la dreta després de la llarga etapa centrista merkeliana
El successor d’Armin Laschet al capdavant dels democristians haurà de ser ratificat en un congrés al gener
Arribar fins aquí li ha costat gairebé dos decennis, per això l’èxit té una forta aroma de revenja. Tot va començar el 2002 quan Friedrich Merz, que des del 2000 era cap del grup parlamentari conservador al Bundestag, va ser desallotjat per Angela Merkel, aleshores presidenta del partit però encara no cancellera d’Alemanya. Merkel veia aquest càrrec –que va assumir ella mateixa– com un trampolí a la Cancelleria, objectiu que va aconseguir el novembre del 2005.
Merz va continuar a l’escó fins al 2009, i llavors se’n va anar a exercir d’advocat de negocis per a
grans firmes. La seva última feina –que va deixar a finals del 2018– va ser la de president de l’òrgan de control de la filial alemanya de BlackRock, la gestora de fons més gran del món.
Quan l’octubre d’aquest 2018 Merkel va anunciar que deixaria la presidència del partit i que se n’aniria al final del quart mandat de canceller la tardor del 2021, Merz va creure que havia arribat l’oportunitat de reprendre la seva carrera política truncada. Es va presentar a l’elecció de desembre del 2018 per presidir el partit, però va caure derrotat.
Els delegats del congrés van elegir la centrista Annegret Kramp-Karrenbauer, que no va aconseguir posteriorment consolidar el seu lideratge i a principis del 2020 va anunciar la decisió de deixar el càrrec, si bé va continuar al comandament fins a l’elecció de nou líder al congrés de gener d’aquest any. Allà es va tornar a presentar Merz, home de fèrria autoestima, en una terna en què hi havia també Norbert Röttgen i de la qual en va sortir vencedor el també centrista Armin Laschet.
Després de la desfeta a les eleccions del 26 de setembre, la CDU va anunciar una consulta a les bases per elegir nou líder i renovar la cúpula, un mecanisme que el partit de Konrad Adenauer i Helmut Kohl utilitza per primera vegada en la seva història. La CDU va tenir a les urnes el 18,9% de vots, el seu pitjor resultat històric, i el bloc conservador que forma amb la seva sòcia, la Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera, va sumar el seu pitjor còmput (24,1%). La CDU/ CSU està ara a l’oposició.
Lars Klingbeil, colíder del socialdemòcrata SPD, va escriure a Twitter que espera una “competència democràtica justa” en felicitar Merz per la seva elecció. “Crec que és genial que hi hagi una cultura de terceres oportunitats al nostre país”, va tuitejar. Friedrich Merz és coetani d’Angela Merkel, la dirigent que el va descavalcar en els seus inicis –ell té 66 anys, ella 67–, i ara que ella se n’ha anat, tot fa pensar que Merz escorarà el partit cap a la dreta, com d’altra banda desitgen la majoria dels seus militants. Per al partit, l’era Merkel va ser potser només un incís en la història. ●