La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els votants castiguen Johnson amb la pèrdua d’un bastió conservador
Els liberaldemòcrates conquereixen un escó que era ‘tory’ des de fa dos segles
No és mai una bona idea no treure a ballar la noia o el noi que t’ha portat a la festa major. La qüestió és que Boris Johnson es va presentar sol pel seu compte a la festa del Partit Conservador, sense ideologia concreta ni cap base electoral, com un foraster de caràcter qüestionable però immillorable punteria capaç d’aconseguir les dues recompenses que hi havia damunt la taula: una per fer realitat el Brexit, i una altra per obtenir la majoria absoluta a les eleccions generals del 2019. Va ser contractat per a això, i va complir amb la part del tracte.
Però com que ningú no el va portar al ball, ningú no està al seu costat ara que la tempesta política perfecta (una nova onada de la pandèmia, les consegüents restriccions a les llibertats, pujades d’impostos i deute públic per pagar els ajuts, inflació, una infinitat d’escàndols i canvis de rumb...) ha paralitzat la gresca. Com que no és lleial, el premier tampoc no inspira lleialtat, ni entre les diferents tribus conservadores ni entre els votants. El grup parlamentari tory el va castigar dimarts amb la màxima rebel·lió des que va arribar a Downing Street pels passaports covid, i l’electorat va agafar ahir el relleu derrotant el Govern en l’elecció parcial de North Shropshire.
Dos-cents anys poden ser una eternitat o se’ls pot endur el vent, que és el que ha passat en aquesta circumscripció pròspera i rural del nord d’Anglaterra, frontera amb el País de Gal·les, que havia votat els tories des de la seva creació fa 187 anys. Lògic, tenint en compte que està composta majoritàriament per terratinents del camp, agricultors i ramaders, pensionistes ben apanyats, partidaris acèrrims del Brexit, rectors i senyores que queden a prendre el te a les quatre i tenen cura de les flors dels seus jardins, on els problemes més importants són la mala connexió d’internet i el que triguen a arribar les ambulàncies. L’essència conservadora, vaja.
La derrota ha estat el colofó d’un mes horribilis per al primer ministre, tractant-se del segon tomb més gran en tota la història de les eleccions parcials (les que es convoquen en plena legislatura per cobrir escons que queden vacants per unes raons o altres). L’any 2019, els conservadors la van guanyar amb una aclaparadora majoria de 23.000 (d’un total de 77.000 votants registrats) que ara s’ha evaporat, enmig de l’apatia i l’enuig. En localitats com Oswestry, Christchurch i Ellesmere, donar suport al Labour és anatema, de manera que els beneficiaris del càstig han estat els liberals, que estan a cavall dels dos principals partits.
El resultat ha exacerbat la sensació de crisi en la gestió de Boris Johnson, precisament quan la nova variant òmicron amenaça de sembrar el caos sanitari i impulsar noves retallades de les llibertats. El primer ministre no té el suport del seu partit per adoptar mesures més radicals després de la rebel·lió protagonitzada per un centenar de diputats contra el passaport covid, i s’empara amb Chris Whitty, el principal assessor mèdic del Govern, perquè sigui ell qui doni les males notícies, la gent s’espanti i decideixi per si mateixa no acudir a les festes nadalenques ni participar en les reunions familiars.
Quan va obtenir la majoria absoluta fa dos anys, Johnson va fer un salt d’alegria alçant el
El primer ministre ha estat castigat pels escàndols, els impostos i les retallades de llibertats
El resultat culmina un mes nefast per al líder conservador, l’autoritat del qual per dirigir el país és qüestionada
puny a l’aire, una imatge difosa arreu del món per l’aparell de relacions públiques de Downing Street. Ahir, tan bon punt es va saber el resultat de North Shropshire, va fer un crit d’animal ferit, tocat per la fletxa o la bala d’un caçador furtiu a la jungla de la política. Però no hi va haver foto que valgui, tan sols una declaració assumint la responsabilitat.
Boris Johnson no té amics dins el Partit Conservador, ni els llibertaris, ni els internacionalistes, ni l’ala tradicional, ni els partidaris del Brexit, ni els nous diputats del nord d’Anglaterra històricament laborista. Va per lliure, en el si d’un grup amalgamat per l’exaltació de la llibertat individual, en un món d’impostos baixos on l’Estat interfereixi el menys possible. Però ell ni tan sols es fa seva aquesta filosofia bàsica. “Boris, la festa s’ha acabat”, va proclamar Helen Morgan, la liberal i nova titular de l’escó. Ja es veurà. ●