La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els Països Baixos deixen la frugalitat i anuncien un pla d’inversions massiu
El nou executiu posarà l’accent en la política social i la transició energètica
Els vents de canvi que bufen des de Berlín han arribat als Països Baixos. Nou mesos després de les eleccions, aquesta setmana hi ha hagut fumata blanca a la Haia i quatre partits de centredreta han anunciat un acord de coalició. Per fora tot sembla igual: els seus membres són els mateixos que els de l’executiu anterior i, de nou, el primer ministre serà el liberal Mark Rutte. Però per dins, hi ha novetats.
L’acord del pròxim govern neerlandès és, sobre el paper, una ruptura amb les polítiques de l’últim decenni, una discreta retirada de la bandera de la frugalitat a favor d’un dels programes d’inversions públiques més grans de la història recent del país. El reflex, en suma, d’un temps en què –des d’Alemanya fins als EUA o Espanya– s’aposta per un paper més destacat de l’Estat en l’economia per afrontar la pandèmia i resoldre problemes socials que la precedien.
A diferència dels tres primers governs de Rutte, la nova coalició està disposada a endeutar-se per posar en marxa costoses inversions i assumeix que el deute públic es dispararà al 60% el 2025, el límit marcat en el pacte d’estabilitat. La Unió Europea estudia reformar-lo l’any que ve, d’aquí l’expectació davant la coincidència d’un nou Govern a Alemanya obert a les propostes de França, l’impuls de la Itàlia de Mario Draghi i les novetats als Països Baixos. Rutte va liderar l’autodenominat grup dels frugals durant les negociacions sobre el Fons de Recuperació, que es va desmarcar de la iniciativa de Berlín i van estar a punt de bloquejar-la.
El pacte de la nova coalició preveu crear un fons de 35.000 milions d’euros per donar suport a la transformació energètica en els propers 10 anys i dedicar 25.000 milions a reduir les emissions de nitrogen lligades a l’agricultura i la ramaderia. Però per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050 no només apostaran per les renovables i la fiscalitat verda: també construiran dos nous reactors nuclears.
El pacte té un fort accent social. Els liberals conservadors (VVD) i els progressistes (D66), els democristians (CDA) i la Unió Cristiana (ChristenUnie) han acordat construir 100.000 habitatges a l’any, fer gairebé gratuïtes les guarderies, tornar al sistema de beques després d’anys apostant pels préstecs universitaris i apujar un 7,5% el salari mínim, amb una setmana laboral de 36 hores.
El nou acord de govern porta una clara empremta del partit D66, progressista, liberal i decididament europeista, molt crític amb la deriva euroescèptica de Rutte. Va ser el segon partit més votat el març, quan va aconseguir cinc escons més que en l’anterior legislatura mentre els liberals només en sumaven un. El D66 podria aconseguir la cartera d’Exteriors, que seria per a la diplomàtica i cap de cartell electoral, Sigrid Kaag, com la de Finances.
Fins ara l’ocupava el democristià Wopke Hoekstra, el flagell dels països del sud durant les negociacions del fons anticrisi, el polític que els va acusar de malbaratar i va demanar una d’auditoria per investigar per què no tenien diners per a la pandèmia. Aquest any Hoekstra va aparèixer als papers de Pandora per la compra d’accions offshore mentre era senador. Cal veure si el final de la frugalitat a casa s’aplica també a Europa. L’acord advoca per polítiques macroeconòmiques “prudents” però indica que donaran suport a una “modernització del pacte d’estabilitat si està dirigida a la sostenibilitat del deute i la convergència econòmica” i s’aplica de manera efectiva.
L’acord de coalició serà debatut la setmana vinent al Parlament neerlandès. L’objectiu és “recuperar la confiança en la política i el govern”, ha insistit Rutte, que va dimitir al gener per l’escàndol de l’assetjament tributari de famílies d’origen immigrant i a l’abril va ser sotmès a una moció de censura per la seva actuació en les converses del nou govern, una situació que va minar la confiança entre els futurs socis i va conduir a les negociacions de coalició més llargues de la història del país, 271 dies. El nou govern podria prendre possessió a començaments de gener. ●
A punt de formar el seu quart govern, Rutte aposta per un paper més gran de l’Estat en l’economia