La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els dos candidats xilens moderen els seus discursos en una elecció incerta
Les diferències entre Boric i Kast s’han escurçat significativament
L’ultradretà Juan Antonio Kast i l’ultraesquerrà Gabriel Boric han perdut l’ultra pel camí. La campanya de la segona volta presidencial, que conclou amb la votació d’avui, és el camí que tots dos van iniciar fa un mes, després de la primera volta del 21 de novembre.
A diferència del que ha passat en altres països amb processos electorals polaritzats, a Xile l’extremisme ha donat pas a la moderació. Encara que Kast i Boric van concentrar una mica més de la meitat dels sufragis, han de convèncer l’altra meitat de xilens.
Advocat i exdiputat de 55 anys, Kast es va imposar en la primera volta amb un 27,91% dels vots, mentre que Boric, de 35 anys –l’edat mínima per ser president, segons l’actual Constitució– i també llicenciat en Dret, va quedar segon amb un 25,82%.
Si bé gairebé tots els sondejos vaticinaven la victòria en segona volta del jove Boric, les últimes enquestes indiquen que la diferència és més estreta que mai, gairebé un empat tècnic, amb un lleuger avantatge per al líder progressista.
Després del tancament de campanya de dijous va quedar clar que els dos presidenciables van revisar el seu discurs cap al centre, a fi de convèncer els votants moderats, que volen que Xile canviï, però ordenadament.
Com es va veure en el debat televisat de dilluns, Kast ja no sembla l’ultradretà de la primera volta. El candidat conservador va reivindicar la gestió del seu antic partit, la Unió Demòcrata Independent (UDI), que va abandonar el 2016 en considerar-la una dreta massa tèbia perquè provava d’allunyar-se del llegat pinochetista dels seus fundadors.
L’UDI forma part del govern de Sebastián Piñera, de la mateixa manera que Renovació Nacional (RN) o Evópoli, formacions que van anunciar el seu suport a Kast en la segona volta “sense condicions”, després que el candidat oficialista, Sebastián Sichel, quedés quart al novembre. Kast ha arribat a elogiar polítiques dels governs de l’antiga Concertació –coalició entre socialistes i democristians– que va governar el país dues dècades ininterrompudes després del final de la dictadura el 1990.
Boric, antic líder estudiantil crític amb les polítiques de la Concertació, rep ara el suport unànime de les formacions –a l’oposició– d’aquella antiga aliança progressista, com el Partit Socialista (PS) o la Democràcia Cristiana (DC), la candidata de la qual, Yasna Provoste, va quedar cinquena en la primera volta. La direcció de la DC va donar suport a Boric “sense condicions”. Tot i això, la base democristiana, situada tradicionalment al centre polític, també és festejada per Kast. Boric ja tenia des del principi el suport del Partit Comunista.
En aquest sentit, a més del debat de dilluns en què, exceptuant alguns cops baixos, els dos candidats es van tractar formalment amb irònica educació, el principal esdeveniment de la recta final de la campanya ha estat l’arribada a Xile de l’expresidenta socialista Michelle Bachelet per fer costat a Boric.
Bachelet, que en els seus dos governs –especialment en el segon– va tractar d’impulsar sense gaire èxit transformacions estructurals de caràcter progressista com les que demana la societat xilena des de l’esclat social del 2019, és ara alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU i viu a Ginebra.
“He vingut a complir amb el meu deure cívic perquè el que aquest diumenge es decidirà és fonamental. Ningú no pot quedar-ne indiferent”, declara Bachelet en un vídeo difós amb el logo de la seva fundació, Horitzó Ciutadà. “Elegir un president que asseguri que el nostre país pugui realment continuar en un camí de progrés per a tothom, un camí de més llibertat, igualtat, de drets humans que es respectin, un medi ambient sostenible i per descomptat l’oportunitat d’una nova constitució. Per tant, no és igual per quin candidat es vota. Per això, jo votaré per Gabriel Boric”, afirma l’exmandatària en un vídeo que va rebre crítiques de Kast, acusant Bachelet d’“intervencionisme”.
La incertesa del resultat d’avui rau també en els vots que en primera volta va rebre Franco Parisi, que va quedar tercer amb el 12,81% sense trepitjar Xile, ni tan sols per anar a votar, perquè no vol enfrontar-se a la justícia per l’impagament d’un deute d’aliments a la seva exdona. El polèmic Parisi és un populista i antisistema de dretes, encara que els analistes asseguren que entre els seus votants també hi ha una bona bossa de suport a Boric. No obstant això, l’esquerrà va rebutjar participar a Bad boys, el programa que Parisi, cap del Partit de la Gent, transmet per YouTube, mentre que Kast sí que hi va anar.
Kast i Boric s’han moderat per interès electoral però l’ultradretà
El dretà es va imposar en la primera volta amb un 27,9% enfront del 25,8% de l’esquerrà Boric
–que parla de garantir pensions i ampliar serveis de salut mentre defensa reduir l’Estat a la mínima expressió– és el que pitjor porta el gir discursiu, probablement per ser en origen molt més extremista que el seu rival, que proposa un Estat de benestar en consonància amb les reclamacions ciutadanes.
Tres politòlegs de la Universitat Catòlica, Valeria Palanza, Stefano Palestini i Julieta SuárezCao, sostenen en un article publicat a La Tercera que el programa d’Aprovo Dignitat, la coalició que dirigeix Boric, “és evidentment socialdemòcrata” ja que “els seus eixos són la universalització de drets”; mentre que “el programa del Front Social Cristià –de Kast– combina una concepció ultraconservadora de la llibertat individual i dels mercats amb una indiferència pels drets fonamentals”. Els politòlegs conclouen que “un règim ultraconservador com el que ens promet Kast pot derivar fàcilment en l’autoritarisme”. ●