En nom del poble

El Govern serà al carrer al costat del poble de Catalunya”, ha declarat el seu portaveu, referint-se a la manifestació d’avui. Doncs esclar: el Govern ha d’estar amb el seu poble. Només hi ha una petita qüestió prèvia: qui és el poble?

La manifestació la convoca Som Escola. No hi ha dubte, Som Escola és poble. Però i l’Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya? És també poble? És poble, però menys, un poble de segona? O un impostor, un fals poble? Quin dilema.

El conseller d’Educació ha promès “protegir” la directora de l’escola de Canet, a la qual es dirigeix l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que s’imparteixi un 25% de les hores lectives en castellà. La directora és poble. I els pares que van demanar aquelles hores, entenent que això és el que estableix la llei? A ells, el conseller no els ha promès res. Quan el PSC ha demanat que el Parlament condemni “qualsevol amenaça o assetjament” a alumnes i famílies, els partits del Govern i els seus aliats (ERC, Junts, CUP i comuns) s’hi han negat. Cal deduir que els pares que demanen que s’apliqui la llei no són poble. Si els assetgen, ja els està bé, per trencar la unitat del poble. Perquè l’ensenyament monolingüe en català “garanteix la cohesió social”, ha dit el conseller. En què consisteix i com es manté aquesta “cohesió social”, en vista del cas de Canet i d’altres (amb famílies que van acabar marxant), queda bastant clar.

Ara que hi penso, per a casos com aquest, quan hi ha un conflicte en el si del poble (tot i que el conseller d’Educació opina que no n’hi ha: “No hi ha cap problema amb la llengua”), el baró de Montesquieu va inventar la separació de poders. Així funcionen els estats de Dret: l’Executiu ha d’acatar la llei, i en cas de dubte sobre què mana la llei, remetre’s a la justícia i acatar-ne les resolucions. Però com s’atreveix qualsevol picaplets a interposar-se en el camí del poble! En cas de dubte, el que el nostre Govern aplica és l’article 26, aquell que, segons Pitarra, ve a dir: “Per l’article 26, el Govern té atribucions / per passar-se pels collons / totes les lleis del país”. En nom, esclar, del poble. ●