La Vanguardia (Català-1ª edició)
La sobirania tecnològica d’Europa
Els Estats Units i la Xina entaulen una batalla geopolítica a Europa al voltant del control tecnològic del Vell Continent. La reflexió no és nova. Va ser esbossada en aquestes mateixes pàgines en un article que vaig titular “Europa i la IV Guerra Mundial” el 15 de juny del 2019. Des d’aleshores les hostilitats s’han agreujat i les conseqüències que pesen sobre Europa, també. Ho evidencien el Brexit o l’escalada de pressions russes i turques a l’Est, els Balcans i la Mediterrània. L’objectiu prioritari de les dues superpotències és desestabilitzar i menyscabar el propòsit d’Europa d’arribar a ser un actor independent a nivell global. Un actor que competeixi amb la Xina i els Estats Units. Sobretot en el desenvolupament d’una sobirania tecnològica que li permeti projectar al món un disseny d’intel·ligència artificial (IA) basat en la seguretat jurídica i el respecte de la dignitat humana.
Per això no és estrany el cúmul de circumstàncies geopolítiques que proven de debilitar la
Unió Europea i que incideixen en una minva gradual de les seves capacitats de coordinació institucional en el desenvolupament de polítiques comunes. Si aquesta col·lapsés, Europa perdria el control sobre els seus poderosos i desitjats actius que, fragmentats, es convertirien en botí fàcil de tercers. Un objectiu perseguit per múltiples vies tant pels Estats Units com per la Xina. Pel primer, perquè podria restablir una relació transatlàntica basada en la dependència d’una Europa instal·lada en la cronificació de la seva vulnerabilitat. Pel segon, perquè la Nova Ruta de la Seda substituiria el diàleg unilateral amb Brussel·les per relacions bilaterals de cooperació amb cada país o regió del continent. A això hi ajudaria la pressió exterior que exerceix Rússia sobre l’Europa central i oriental, i que serveix clarament els interessos geopolítics xinesos. De la mateixa manera que Corea del Nord l’ajuda a mantenir en escac Corea del Sud i el Japó, Rússia li serveix per actuar com un imperi gamberro al taló d’Aquil·les europeu.
Al final el desenllaç buscat per les dues superpotències és el mateix: impedir que Europa consolidi una estratègia d’empoderament tecnològic que li permeti exercir el paper d’un actor global. No s’ha d’oblidar que entrat el segle XXI el poder és digital, o no ho és. Ho demostren els innombrables fenòmens de canvi social que allibera l’automatització del món. Un procés global que neix del fet que la tècnica actuï ja com la infraestructura que estabilitza i dona unitat al planeta. Un poder irresistible que incideix sobre el conjunt de les relacions geopolítiques globals i que fonamenta la prosperitat del segle XXI a través del desenvolupament de plataformes basades en dades i algoritmes.
L’afany europeu d’articular i promoure un disseny específic d’IA suposa a la pràctica un problema estratègic en la cursa que els Estats Units i la Xina mantenen en aquest camp. Si l’hegemonia planetària està subordinada a determinar qui aconseguirà el 2050 una IA que acariciï el somni d’una d’hipotètica singularitat, llavors, la consolidació d’Europa com a sobirà tecnològic pot actuar com un obstacle que dificulti la cursa dels dos competidors. I és que l’abast d’una intel·ligència maquínica que iguali o superi en capacitats la intel·ligència humana mitjana dependrà de l’ús d’actius dels quals Europa disposa en abundància o que li brinden un avantatge competitiu. Magma de dades complexes; massa crítica d’investigació amb capacitat sofisticada de càlcul i de disseny d’algoritmes; desplegament generalitzat de fibra; internet de les coses; indústria 4.0; inversió pública en un model d’economia circular que utilitza la tecnologia transversalment o 5G, entre d’altres.
La sobirania tecnològica europea pretén alinear aquests actius i organitzarlos al voltant de l’estratègia adaptada a l’era digital i la proposta de reglament sobre IA aprovades l’abril passat. En paraules de Thierry Breton, es vol desenvolupar un model d’IA que actuï com a mitjà i no com a fi en si mateix. Un model regulatori de sobirania tecnològica que busca l’excel·lència però dins d’un entorn de confiabilitat. Això es podrà aconseguir si és alhora lícita, ètica i robusta. És a dir, una IA que preservi la dignitat humana mitjançant un mandat de cautela que fon la innovació a partir de la prevenció vigilant del mal; que protegeixi l’autonomia humana en les decisions; que salvaguardi l’equitat dels biaixos i que a tota hora sigui explicable en el traçat de les propostes.
En fi, una perspectiva d’IA humanista que es posi al servei dels drets fonamentals de la persona i que, per això, estigui oberta al respecte d’una tecnodiversitat que, com reclamen les Nacions Unides, aculli la conformació plural de les civilitzacions que articulen la nostra espècie. Aquest plantejament d’una IA reglada, sense pressupostos unilaterals i verticalitzats, basat en la complexitat i la cooperació per servir l’ésser humà i no l’eficiència econòmica, atribueix a Europa un crèdit reputacional que es pot transformar en una diplomàcia tecnològica que sumi suports a nivell global. Una cosa excepcionalment poderosa en termes geopolítics. No oblidem aquesta dada perquè la disputa sinonord-americana a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica per controlar minerals rars i fonts d’energia té al darrere el teló de fons de guanyar posicions en la cursa per assolir l’IA general.
Per això, Silicon Valley i Shenzhen no dubten a considerar la sobirania tecnològica europea un problema per als seus interessos hegemònics. Si s’assolís, la vella Europa aconseguiria rejovenir-se digitalment i podria emprendre complicitats amb altres àrees regionals que són transcendentals perquè l’IA i la resta de les anomenades tecnològiques exponencials continuïn sent objecte d’innovació accelerada. Potser això ens ajudarà a entendre més bé què és el que llisca per les esquerdes que tensen la gestió del Brexit, el trànsit migratori a l’Estret, la pressió de refugiats a l’Egeu i Pantel·leria, la militarització del corredor de Suwalki i, ara, les províncies més orientals d’Ucraïna. ●
No s’ha d’oblidar que entrat el segle XXI el poder és digital, o no ho és
L’afany europeu d’articular la seva pròpia IA suposa un problema en la cursa dels EUA i la Xina