La Vanguardia (Català-1ª edició)

“He après que la ‘tata’ no és immortal”

Miguel Ángel Muñoz Actor i director del documental ‘100 días con la tata’

- E N T R E V I TA ANDRÉ GUERRA

Un oceà de temps els separa. I, mentre que la tata vol pau, en Miguel Ángel necessita l’activitat frenètica per sentir-se viu. Són l’encarnació del paràgraf inicial d’Historia de dos ciudades.

Es van conèixer quan en Miguel Ángel era petit: els seus pares necessitav­en algú que el cuidés mentre eren a treballar, i Luisa Cantero, l’entranyabl­e germana de la seva besàvia, es va convertir en la seva tata. Trenta-cinc anys després, en Miguel Ángel debuta com a director per tornar-li tot aquell afecte a 100 días con la tata, un rodatge pensat com un regal i que el confinamen­t va convertir en documental.

La seva primera feina com a director ha rebut nou candidatur­es als Goya i un premi Forqué. Feliç?

Tremendame­nt feliç. El Forqué a la millor pel·lícula documental és una fita per a una productora petita com Paciencia Films i una història tan personal. El més important és que ho he pogut viure amb ella.

Sent una cosa semblant a un deure complert?

Fa una mica més de deu anys la vida em va ensenyar que la meva

tata no és immortal: em va donar un petit ensurt mentre rodava a Mèxic una sèrie per a HBO. Era l’oportunita­t de treballar a fora, vaig aconseguir la residència americana, hauria rodat als EUA amb Sharon Stone, però... La vida va fer que em plantegés què és el més important per a mi.

La vida va invertir els papers durant aquells cent dies de confinamen­t. Què li va semblar més difícil: aprendre a cantar i ballar per a la sèrie Un paso adelante o a ser cuidador?

Sens dubte, aprendre a cantar i a ballar [rialles]. Quan cuidar es fa des de l’amor absolut, t’és més fàcil. A diferència de la sèrie, envoltat de cantants i ballarines profession­als, en aquest cas només havia de seguir el meu cor per cuidar la tata de la millor manera possible. Tot i que ha estat tremendame­nt complicat, no ho puc qualificar d’esforç.

Quan va arribar el moment del lavabo, com van vèncer el pudor?

Òbviament, era un tema complicat, però ella t’ho fa tot tan fàcil... El primer dia que calia dutxar-la no hi havia alternativ­a, o sigui que vam riure molt. Al principi hi va haver més vergonya i després ens ho vam prendre amb naturalita­t. Però sí, em vaig enfrontar per primera vegada a coses que no m’hauria pensat mai que em passarien.

Confessa que li és difícil gaudir de la felicitat pensant que ella es pot morir, mentre que la tata diu que no té por de la mort perquè vostè li dona la vida. Quina responsabi­litat.

És un dels temes que apareixen en les sessions amb el meu terapeuta. Aquesta dependènci­a genera un enorme aferrament emocional, i ens retroalime­ntem: jo li dono la vida però ella me la dona a mi. Sé que fa molts anys que ho estirem, això. Ja en té 97 i... En fi, he d’estar tan preparat com pugui, tranquil i amb molta pau, perquè ella m’ho ha transmès així.

Va enredar 25 persones de l’ofici per al que havia de ser un projecte personal. Pot estar orgullós dels seus amics.

I tant. Perquè no tots eren els meus amics Perico, Iván o Alfredo, sinó gent de la professió. El meu director de fotografia, José David Montero, venia de rodar amb John Travolta a Vancouver. És un exemple. Els vaig dir que no els podia pagar la seva tarifa habitual, però ho van acceptar. Estic molt agraït a tots els que em van dir en el primer instant “Compta amb mi”.

Va considerar si als seus pares els podria doldre aquesta demostraci­ó d’amor tan justificad­a com profunda?

Si he pogut fer aquest treball ha estat gràcies als meus pares. El lloc de cada persona no el marca el parentiu, sinó les relacions que estableixe­s a la vida. Són tan importants com la meva tata; ho saben, i estan molt orgullosos del que he fet. A ells els dedico l’última frase d’agraïment a la pel·lícula. ●

Luisa Cantero Tres dècades després, en Miguel Ángel li torna l’amor que va rebre quan era petit

Pila Ru#io i e#asti$n %allego

L present dor i el seu jud nt h n decor t un r$re de % d l d’un m ner ltern ti& i utilitz nt elements n tur ls com $r nques d’euc liptus i m gnoliers.

Hugo ilva, Pepón Nieto i Paco Tous

Els tres ctors, prot gonistes de j són molt més que mics; quest setm n s’h n junt t per sop r i h n immort litz t el moment.

 ?? LV ?? Ella el va cuidar quan era petit i ell la cuida 30 anys després
LV Ella el va cuidar quan era petit i ell la cuida 30 anys després
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain