La Vanguardia (Català-1ª edició)
Malcolm McDowell, “M’ho vaig passar genial interpretant un paio tan violent com l’Alex”
Actor de ‘La taronja mecànica’ i narrador de ‘La naranja prohibida’
Aquest 19 de desembre es compleixen 50 anys de l’estrena a Nova York de La taronja mecànica (1971), la pel·lícula més arriscada i polèmica de Stanley Kubrick. Basada a la novel·la homònima que Anthony Burgess va publicar el 1962 i ambientada en un futur distòpic en què una colla de delinqüents ultraviolents –un psicòpata admirador de Beethoven anomenat Alex DeLarge i els seus drugos– campen al seu aire, va arribar als Estats Units amb la qualificació X i al gener es va projectar a Anglaterra, on va estar a la cartellera un any fins que unes cartes amenaçadores van obligar el director dels Estats Units a retirar el film de les sales comercials britàniques. Després de la seva apoteòsica projecció, uns la van aclamar i d’altres la van atacar sense pietat, però va ser considerada immediatament una cinta de culte. A Espanya va ser prohibida per la dictadura franquista fins que el 1975 van accedir a programar una primera projecció dins de la 20a edició de la Seminci de Valladolid, una projecció que va fer història i que rememora el documental original de TCM La naranja prohibida (demà a les 20.30 h), a què posa veu Malcolm McDowell, encarregat de donar vida a aquell delinqüent que dona curs a la ultraviolència i acaba sent víctima de les seves pròpies accions. Un paper que ha marcat profundament una extensa carrera llaurada tant al cinema com el teatre i televisió. Als 78 anys, l’actor britànic continua en actiu i actualment roda la comèdia
Moving On amb Jane Fonda i Lily Tomlin a San Francisco, des d’on conversa amb La Vanguardia per videoconferència.
Què el va atreure del documental per participar-hi com a narrador?
Vaig quedar fascinat per la història que explicava. Jo vaig passar algun temps a Espanya rodant amb Joseph Losey el 1969 i també vaig estar a Barcelona el 1975 quan el general Franco va morir. No oblidaré mai el plaer amb què els barcelonins van acceptar la seva mort, com si fos un nou començament. Així que sabia alguna cosa de la història d’Espanya, però conèixer el que va passar a Valladolid i el que van fer els seus habitants contra el poder de la censura i el fet que jo protagonitzés la pel·lícula que era al mig de tot va ser una cosa extraordinària i única.
50 anys després de l’estrena de La taronja mecànica, quins sentiments té cap a la pel·lícula? Encara continua sent una pel·lícula genial. Això no canviarà amb el pas del temps. Si algú m’hagués dit que n’estaria parlant 50 anys després me li hauria rigut a la cara. Les pel·lícules van i venen, sap? però poques queden en la consciència i crec que és pel poder de l’escriptura d’Anthony Burgess, que va escriure una magnífica novel·la, i la seva increïble imaginació. I perquè va tenir molta sort de trobar-se amb Stanley Kubrick, que tampoc no es queda enrere. Va ser un gran director i vaig tenir l’enorme sort de ser triat i treballar amb ell. M’ho vaig passar genial rodant la pel·lícula. Em feia la sensació que seria una cosa especial, però no en vaig imaginar mai la magnitud, només sabia que era bona i que algunes seqüències eren extraordinàries. La resta és història.
I també que era extremament violenta.
És estrany, perquè quan es va estrenar, la premsa en particular es va llançar a atacar la violència que hi havia a la pel·lícula. La societat en aquell moment estava canviant. Hi havia moltes protestes als carrers, passaven coses com la guerra del Vietnam i Europa no hi va estar realment involucrada. Però en la nostra consciència vam sentir que era una guerra injusta. La gent jove protestava i es manifestava. Després vindria l’Orgull Gai i sempre hi ha hagut manifestacions en contra de com funcionen les coses. I La taronja mecànica era al mig del cor. Abans de la pel·lícula ja hi havia colles de delinqüents i drogues, no és cap novetat, però la manera en què l’Stanley va presentar aquells nois era única i sorprenent. La pel·lícula és molt més que la violència que representa. Va donar peu al començament del moviment punk. Quantes vegades has vist
Relació amb Kubrick “Vam rodar una pel·lícula fantàstica i l’admirava; no la podria haver fet sense ell”
Violència actual “Res no ha canviat en 50 anys: a San Francisco 80 persones han saquejat botigues”
un cantant de pop amb un bombí o una pestanya postissa? Madonna i David Bowie van ser admiradors de l’estètica de la pel·lícula i Jean-Paul Gaultier em va dir una vegada que la pel·lícula li va inspirar la creació de tota una col·lecció.
Un viatger, de nom Josep Palau i Fabre, arriba a la ciutat de Torí per participar en un congrés de demonologia, on comença una aventura que porta a una altra, i una altra, i una altra, entre àngels, dimonis i sirenes. Francesc Bombí-Vilaseca
Més inform ció : www.l v ngu rdi .com/cultur