La vall de Waipi’o

Les noies de casa saben que, si alguna d’elles em sobreviu i té la possibilitat de fer-ho, la millor manera de fer-me feliç a títol pòstum és rostir-me al crematori i travessar mig món per poder dipositar les meves cendres a la vall de Waipi’o. En aquest verger enclotat a l’illa gran de Hawaii em vaig veure a un pam de la mort quan, ara fa disset anys, es va trencar el cable que em remolcava per una pista costeruda. Anava en un vehicle negat per les riuades a la vall i vaig poder clavar el fre de mà a l’últim instant mentre elles observaven esfereïdes el meu núvol de pols des del seient posterior del pick-up que exercia de grua. En la intensitat del moment, recordo els tres mots que va cridar un testimoni en veure que només una de les quatre rodes rodava sobre el buit del precipici: “Good job, man!”. La primera frase de la novel·la Taurons en temps de salvadors, de Kawai Strong Washburn, en la traducció de Josefina Caball per a Periscopi, m’ha remès a aquell dia inoblidable d’agost de 2004: “Quan tanco els ulls, encara som tots vius i aleshores se’m fa evident què volen de nosaltres els déus”. A la novel·la, la vall de Waipi’o és alfa i omega, amb espectres i altres forces inexplicables, com un tauró que salva inesperadament la vida d’un nen petit que serà especial per sempre més, dotat d’una vulnerabilitat guaridora que forma part de la realitat que (in)explica el text. Perquè l’estrany poder del Nainoa Flores, el nen salvat pel tauró, té efectes ambivalents sobre tota la família, i especialment sobre els seus germans Dean i Kaui, que buscaran espai lluny de Hawaii sense acabar de tallar mai els lligams amb l’illa ni amb la família. El relat del fals fill pròdig activa un remolí

L’estrany poder del nen Nainoa Flores, salvat pel tauró, té efecte sobre tota la família

que agita les vides de pares i germans. L’aura de santedat torturada del Nainoa fa que cadascun dels seus germans visqui el seu infern dins i fora del paradís hawaià.

En Dean arriba a triomfar en el món del bàsquet, no sap gestionar l’èxit i llisca avall en una vida en -ari, primer de perdulari i després de presidiari. Per la seva banda, na Kaui practica l’escalada al continent, però no només s’enfila muntanyes amunt, sinó que també s’enlaira amb tota mena de substàncies i s’enamora de la Van, amb qui ascendeix al cim de l’atracció i descendeix per la tartera de la repulsió, passant per la vida perdulària i evitant la presidiària per l’expiació de son germà Dean. La desaparició del fill pròdig i prodigiós a la vall de Waipi’o provoca un reagrupament familiar no exempt d’arestes. L’estructura de la novel·la, que va donant veu i focus alternativament a cadascun dels germans i a la mare, manté la intensitat al màxim en tot moment. La cultura hawaiana és un rerefons tan bellament perillós com la vall de Waipi’o. La primera novel·la de Kawai Strong fa honor a la força del seu cognom.