La Vanguardia (Català-1ª edició)
La producció pròpia, l’èxit de la 30a edició de Temporada Alta
El festival de teatre abaixa el teló amb nivells d’assistència prepandèmics
“Estem contents per haver pogut fer un festival presencial, en què els actors i els espectadors han respirat el mateix aire”. Amb aquestes paraules, que resumeixen el veritable esperit del que és el teatre, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, resumia el que ha estat aquesta 30a edició. El festival de tardor gironí abaixava el teló dilluns passat amb la gran final del Torneig de Dramatúrgia Catalana, que va guanyar Bàrbara Mestanza amb el text Niñata. Però abans, i durant tres mesos, als escenaris gironins s’hi han vist més d’un centenar d’espectacles.
Les xifres del festival parlen soles: 57.622 espectadors (a Girona i Salt hi ha uns 120.000 habitants); un 66% del públic han estat dones; un 34,5% són compradors de fora de les comarques gironines, i en el cas dels espectacles a distància augmenta fins a un 74,5%. 7.800 espectadors assistien al festival per primera vegada. L’ocupació ha arribat al 86,63%. “I dels 104 espectacles, només se’n va suspendre un, però no era covid; es veu que hi ha més malalties”, va ironitzar el director. En tot cas, nivells prepandèmics.
Del centenar llarg d’espectacles, dels quals 43 eren estrenes, s’han fet 211 funcions. Però del que se n’orgulleix Sunyer, i amb raó, és que bona part d’aquests muntatges tenen recorregut més enllà del festival, fent temporada en sales, en gira i també a l’estranger. De les 26 produccions i coproduccions pròpies del festival, 12 són internacionals i 6 tenen prevista una gira internacional.
A la roda de premsa també hi van participar Quim Ayats, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona; Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Núria Heras, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Salt, i Josep
“Estem contents perquè els actors i els espectadors han respirat el mateix aire”, afirma Sunyer
Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques.
Sunyer va considerar “acomplerts raonablement” els tres objectius que es van marcar: “Que el festival produís, coproduís i estrenés espectacles que comencessin la temporada teatral a Catalunya i que donessin més cos a les arts escèniques del nostre país; que el festival fos porta d’entrada del gran teatre internacional per airejar i revitalitzar una mica la nostra escena i alhora que fos porta de sortida de les millors creacions d’aquí perquè fossin més conegudes arreu, i que Temporada Alta, conjuntament amb la Fundació La Ciutat Invisible, avancessin més en l’objectiu de fer entrar les arts al món de l’ensenyament reglat”.
Sunyer va voler destacar la qualitat de produccions com
L’oncle Vània, de Txékhov i Oskaras Korsunovas; I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill i Magda Puyo; El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, de Miró, Albertí i Arquillué, i Bros, de Romeo Castellucci. I va acabar amb una extensa carta als Reis, en què destaca un replantejament de l’Inaem; que els teatres municipals tornin a ser motor de l’escena catalana, i que Girona tingui un espai adequat per fer-hi teatre, com tenen totes les ciutats mitjanes europees”. A veure quan es comença a plantejar. ●