La Vanguardia (Català-1ª edició)
La negociació de Nissan s’allarga amb un últim intent de solució industrial
L’oferta de la belga Punch reneix al costat del ‘hub’ d’electromobilitat
Amb la major part de les cartes d’acomiadament ja entregades, els treballs de la taula de reindustrialització de Nissan van entrar ahir en una fase aspra, amb els sindicats retraient a les administracions el fet de no haver trobat una alternativa industrial a la multinacional japonesa. Es va acordar allargar les deliberacions amb una nova reunió el pròxim dia 29, prioritzant de moment les propostes d’índole industrial, encara que conscients que, inevitablement, la logística haurà d’ocupar un espai important als terrenys de la Zona Franca.
Es dona prioritat a l’ anomenat hub de descarbonització que lidera QEV i s’ha recuperat la belga Punch, que s’ofereix a fabricar furgonetes elèctriques, amb una oferta millorada. Els tècnics de KPMG, que coordinen els treballs, la presentaran en la pròxima trobada. Ha quedat descartada la proposta de Tess Defence per ubicar el seu centre de manteniment de vehicles blindats, en contra de l’opinió de Comissions Obreres. L’esquema que s’estudia ara és que el hub podria ocupar la planta de Sant Andreu de la Barca i també la major part de l’espai de la Zona Franca. Allà mateix podria implantar-se Punch. També és latent una oferta de Mecalux que podria generar 300 llocs de treball. Però, tot i així, podrien quedar disponibles almenys 100.000 metres quadrats que podrien ser utilitzats per a activitats logístiques.
En aquest àmbit, l’oferta més destacada és la del grup australià Goodman, que està disposat a quedar-se amb tot l’espai (més de 500.000 metres quadrats) i preveu crear fins a 3.200 llocs de treball, amb l’avantatge que no demana ajuts públics. A més, proposa reservar una part de l’espai per allotjar-hi empreses industrials. Els promotors del hub troben possible incorporar en un any entre 700 i 800 treballadors. Sota el seu paraigua s’aglutinen una quinzena de projectes de diferents empreses per a la fabricació de diferents models elèctrics.
“Encara que aquest no era el pla A, els projectes actuals garanteixen la continuïtat de la plantilla. No és una mala opció”, va destacar Raül Blanco, secretari general d’Indústria i Pime. Elpla A a què es refereix era la captació del fabricant xinès Great Wall Motors (GWM), que s’ha despenjat pocs dies abans de la marxa definitiva de Nissan. “Nissan continuarà donant suport a la feina de la comissió de reindustrialització. Intensificarem el suport al pla alternatiu per aconseguir solucions de reindustrialització en les tres plantes com més aviat millor”, va afirmar Frank Torres, responsable actual de les operacions industrials de Nissan a Espanya. “Continua la voluntat de prioritzar els projectes d’indústria”, van dir fonts del Departament d’Empresa, que lidera Roger Torrent.
En la reunió d’ahir, es va informar que el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) ha pactat amb el SEPE que set persones tindran dedicació exclusiva per als tràmits dels treballadors de Nissan i evitar així retards en les prestacions d’atur. També es reforçarà l’assistència en formació.
Després de la retirada de GWC i una vegada coneguda la proposta de Goodman, s’ha produït un efecte crida amb nombroses ofertes logístiques interessades en la Zona Franca, segons fonts coneixedores de les deliberacions.
Descomptades les jubilacions i les persones que s’han estimat marxar amb la indemnització acordada de 60 dies, queden per recol·locar unes 1.400 persones. ■
“Els projectes actuals asseguren la continuïtat de la plantilla”, afirma el Ministeri d’Indústria
nou model econòmic”, va assenyalar Gutiérrez en la seva primera intervenció en el debat. Per a l’activitat de Banc Sabadell, la circularitat és un element “rellevant, ja que afavoreix la transició ambiental” i forma part del seu compromís amb la sostenibilitat. “El model lineal d’extreure, consumir, utilitzar i llençar genera una piràmide de residus inabastables”, per la qual cosa considera que l’economia circular busca “repensar tots els processos de la cadena de valor per evitar problemes mediambientals, socials i de salut”.
Un aspecte fonamental per avançar cap a un millor aprofitament dels recursos del planeta, segons l’opinió del director de Finances Sostenibles-CIB de Banc Sabadell, és la “col·laboració tant público-privada com en la cadena entre productor, distribuïdor i consumidor”.
Callol va reconèixer que “el consumidor cada vegada és més exigent en matèria de sostenibilitat, com també ho és l’agenda regulatòria”. Al seu torn, va destacar l’efectivitat d’“actuar en xarxa”, tal com recull l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 17 de les Nacions Unides, que promulga les “aliances per aconseguir els objectius” de l’Agenda 2030.
“Les grans empreses tenim una gran responsabilitat per l’ús que fem dels recursos i som tractores per a altres empreses”. Va posar com a exemple l’impuls de projectes amb sectors com l’hostaleria, que a més de contribuir a millorar el medi ambient “impacten positivament en el compte de resultats dels bars, restaurants i cafeteries”, va explicar Ana Callol.
Una de les empreses amb les que col·labora Coca-Cola és Areas, que compta amb més de 1.800 punts de venda en aeroports, estacions de tren i autopistes, que visiten cada any 350 milions de clients, tal com va confirmar Blanca López. Areas ha participat en el projecte en xarxa Mars Circulars, impulsat per CocaCola per ajudar a reduir els residus de les nostres costes, en
La descarbonització no serà suficient per combatre la crisi climàtica