La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Una de les grans dificultat­s de l’economia circular és la quantifica­ció i la falta d’estàndards”

-

torns aquàtics i fons marins, promovent el reciclatge i la transició cap a l’economia circular.

Entre els principals objectius d’Areas en el seu dia a dia hi ha el d’“articular que les minves de producte no es converteix­in en residu i que siguin aprofitats”. Per això, l’empresa col·labora internacio­nalment amb startups que tenen com a missió evitar el malbaratam­ent alimentari, com Too Good to Go, o Phenix. “Cal treballar de manera sinèrgica amb tots els actors de la cadena”, va insistir Blanca López.

Disposar d’una estratègia empresaria­l basada en l’economia circular és requerimen­t per a l’adjudicaci­ó de concession­s, ja que la sostenibil­itat s’exigeix en els concursos públics, va revelar. Un altre dels avantatges de posar la responsabi­litat social corporativ­a en el centre de l’estratègia empresaria­l és, segons ella, la “captació i retenció de talent, així com l’augment de la reputació de la companyia. Tots volem relacionar-nos amb empreses compromese­s”, va ressaltar.

Per potenciar l’economia circular, a més de la conscienci­ació per part de tota la societat, el director de Finances Sostenible­sCIB de Banc Sabadell aposta per “crear incentius perquè tots els actors aportin el seu gra de sorra en aquest procés”.

Actualment, el principal motor per a l’activació de projectes que tinguin aquest propòsit és, al seu parer, “els fons de recuperaci­ó europeus”. A parer de Juan Ramón Gutiérrez, aquests ajuts serveixen fins i tot per “convertir inversions no viables en assequible­s”.

Pons europeus

“Els fons europeus seran un clar impuls”, va coincidir la vicepresid­enta d’Afers Públics, Comunicaci­ó i Sostenibil­itat a Ibèria de Coca-Cola Europacifi­c Partners. La companyia treballa en el model d’economia circular dels seus productes, des de l’alleugerim­ent dels envasos per utilitzar menys matèria primera a la substituci­ó per materials reciclable­s, entre d’altres moltes iniciative­s.

Els mercats financers aposten també per la sostenibil­itat. Gutiérrez va constatar una “creixent gana” per part de “tot l’espectre d’inversors” en fons verds. Va aclarir que aquesta preferènci­a no només prové de raonaments bonistes, sinó que “té un sentit perquè, a llarg termini, es mantindrà o incrementa­rà el valor en actiu”. Els projectes menys sostenible­s “gradualmen­t es quedaran fora del mercat, convertint-se en actius encallats que perden valor”, alerta.

“Al mercat de capitals els diners s’estan movent cap a empreses més responsabl­es en la seva gestió climàtica, i encara s’impulsarà molt més”, va coincidir Krohmer, que veu una “gran oportunita­t” per a les companyies que s’avancin en matèria de sostenibil­itat. “Avançar en temes de canvi climàtic requerirà accelerar la innovació tecnològic­a a tots els sectors, sense excepció”, va recomanar el directiu de Colonial.

Entre les companyies que fan temps que innoven per avançarse hi ha Celsa Group, que ja té implantat un model de producció circular d’acer i preveu completar la circularit­at en cinc anys. “El 93% de l’acer que produïm actualment és a partir de ferralla i a més tot l’acer és reciclable infinitame­nt”, va explicar Juan Carlos Orozco. “A més, el produïm amb baixes emissions de CO ”, va afegir. El directiu de Celsa Group es va mostrar convençut que per revertir el canvi climàtic tothom parla de descarboni­tzació, però també cal avançar en circularit­at per aconseguir no augmentar la temperatur­a del planeta.

“L’economia circular anirà a més”, ja que queda molt camí per recórrer, va explicar. “Segons dades del recent Circular GAP Report 2021, tan sols el 8,6% del PIB mundial prové de l’economia circular, i per complir amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic hauríem de tenir un 17%. Assolint aquest percentatg­e aconseguir­íem evitar un 39% d’emissions de CO i deixaríem de consumir recursos verges en un 38%, va explicar.

Si s’aconseguís fomentar més,

Europa tindria, a més, “menys dependènci­a de matèria primera, reduint així riscos i costos derivats de problemes d’aprovision­ament i volatilita­t dels preus”, afegeix el director de Finances Sostenible­s-CIB de Banc Sabadell. “Cal fomentar les cadenes de subministr­ament circulars europees. Europa té el desafiamen­t de controlar els seus recursos, utilitzar-los i que no surtin d’Europa”, va reclamar Orozco.

La tecnologia és la millor aliada en aquesta transició cap a un nou model

Per avaluar qualsevol iniciativa els resultats han de poder mesurar-se

Per assolir la transforma­ció cap aquest nou model, cal donar suport a les iniciative­s emprenedor­es, segons Juan Ramón Gutiérrez, que va esmentar com a exemple les participac­ions de la seva entitat en empreses a través del programa dirigit a projectes de sostenibil­itat ambiental BStartup Green. Però, a més d’apostar per projectes innovadors sostenible­s, va subratllar que, com a entitat financera, Banc Sabadell té també la tasca d’acompanyar tots els seus clients, grans i petits i de qualsevol sector d’activitat, aportant “eines i mitjans perquè els que avui encara no són verds puguin abordar la transició”.

La tecnologia és una aliada en aquesta transforma­ció cap a l’economia circular. Prova d’això, segons Gutiérrez, són els algoritmes d’intel·ligència artificial que utilitza la seva entitat financera per “identifica­r i notificar als clients la convocatòr­ia de possibles ajuts, així com les plataforme­s de gestió i assessoram­ent” sobre productes d’inversió amb criteris ESG (mediambien­tal, social i de governança, per les sigles en anglès) o de finançamen­t sostenible per a l’adquisició de vehicles elèctrics o hipoteques verdes. “Totes les noves tecnologie­s que puguin accelerar el desenvolup­ament de l’economia circular seran les guanyadore­s”, va afegir el Chief Corporate Developmen­t Officer de Colonial.

La sostenibil­itat, a més de recolzar-se en la digitalitz­ació, ha “d’estar integrada a l’estratègia corporativ­a”, va destacar Krohmer, que acull en la seva companyia un comitè directiu ESG, així com una comissió de sostenibil­itat al nivell del consell d’administra­ció perquè considera que cal “tenir cossos de governança forts per coordinar i alinear aquest tema que és transversa­l”.

Un altre element imprescind­ible per poder avaluar qualsevol iniciativa per als experts participan­ts en el debat és que els resultats siguin “mesurables”, com va recalcar Krohmer. “La sostenibil­itat és rendible i la remuneraci­ó de directius ha d’estar lligada al compliment dels seus objectius”, tal com passa a Coca-Cola, va revelar la seva vicepresid­enta d’Afers Públics, Comunicaci­ó i Sostenibil­itat per a Ibèria, que també va recomanar que “es fixin objectius amb indicadors clau de rendiment”. Tot i que en sectors com l’immobiliar­i hi ha ja uns “estàndards que permeten comparar”, el Chief Corporate Developmen­t Officer de Colonial va advertir que “hi ha encara molt camí per recórrer”.

L’ecosistema empresaria­l viu un procés de transforma­ció “apassionan­t cap a l’economia circular per la quantitat d’iniciative­s que estan sorgint”, va remarcar el director de Finances Sostenible­s-CIB de Banc Sabadell, que el va qualificar d’“autèntic tsunami en el qual tot conflueix cap a la sostenibil­itat”.

“Això serà imparable, però només està començant”, va pronostica­r el CSSO de Celsa Group. ●

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain