La tercera dosi arriba tard

La majoria de l’opinió pública és favorable a la vacunació. Només cal veure l’altíssim índex de vacunats a Espanya. Els mitjans de comunicació, com aquest diari, hem avalat la vacuna com el mitjà més eficaç per sortir d’una pandèmia que està a punt de complir dos anys. D’altra banda, hi ha un consens amplíssim respecte a què hem de seguir les indicacions dels científics. Doncs bé, des de fa setmanes, els experts ens adverteixen que l’eficàcia de la doble dosi de la vacuna cau significativament a partir del quart o cinquè mes i que la nova variant del virus s’escapa amb més facilitat a la immunització. Per això, tant els experts europeus com els espanyols urgeixen des de fa temps a què es vacuni amb la tercera dosi els més grans de 18 anys per evitar la propagació de la malaltia i l’aplicació de dures restriccions que ja ens estan anunciant. Però sembla que aquestes recomanacions no s’apliquen amb la diligència que requereix la greu situació.

A Espanya s’ha començat a vacunar amb la tercera dosi els més grans de 60 anys, s’està vacunant de les primeres dosis els menors de 12 anys i s’ha aprovat que s’immunitzi els que en tinguin més de 40. Però això últim encara no ha arribat. Davant aquest panorama és raonable que els ciutadans pensin que potser estem arribant tard malgrat que, aquesta vegada, estàvem advertits. En aquest desconcertant context i després de tant insistir que la gent es vacuni, ahir es va repetir una situació descoratjadora. Hi va haver llargues cues de persones que anaven a vacunar-se a la Fira de Barcelona i només hi havia 500 dosis per administrar sense cita prèvia. Queda clar que alguna cosa falla. Si és veritat que disposem de prou vacunes, per què no s’accelera la vacunació per a tota la població de forma organitzada amb cita prèvia? I si el problema és que no hi ha prou sanitaris per vacunar, s’hauria d’activar un pla de contingència que mobilitzi personal com es va fer en anteriors onades. La pena és que ara que la gent està convençuda que vacunar-se massivament és la solució, no es porti a terme amb rapidesa per qüestions logístiques, per lentitud en la presa de decisions o per falta de mans. Per això, parlar ara de restriccions molesta més.