La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les àvies tenen més connexió emocional amb els nets que amb els fills
Un estudi analitza la resposta del cervell en aquestes relacions intergeneracionals
Que el vincle que s’estableix entre àvies i nets és molt fort i acostuma a ser especial és una cosa constatada per tots aquells que treballen amb persones grans o que tenen la sort d’haver pogut créixer interactuant-hi. I des de fa alguns anys la ciència prova de desentranyar si hi ha un mecanisme biològic després d’això, si no serà que les àvies tenen un paper fonamental en la perpetuació de l’espècie humana. L’anomenen la hipòtesi de l’àvia, i suggereix que el fet que les dones visquin molts anys després de deixar de ser fèrtils té a veure amb ajudar l’espècie a mantenir-se, perquè ajudant a cuidar els nets faciliten que els qui són en etapa reproductiva puguin tenir més fills i, alhora, la seva implicació en la criança millora el funcionament cognitiu i emocional dels nets.
És només una hipòtesi. Però provant de comprovar-la, de conèixer els fonaments biològics del vincle àvia-nets, l’antropòleg James Rilling, juntament amb altres col·legues de la Universitat d’Emory a Atlanta (Estats Units), han constatat que la connexió emocional de les àvies amb els nets és més gran que amb els seus fills, amb qui la connexió és més de tipus cognitiu. “Es tracta d’un estudi que mostra coses molt interessants estudiant deu àrees del cervell relacionades directament amb tres sentiments complexos: la motivació, l’empatia emocional i l’empatia cognitiva”, assegura José Augusto García Navarro, metge geriatre i president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG).
En concret, els investigadors van reclutar 50 dones amb almenys un net d’entre 3 i 12 anys, els van passar un qüestionari sobre el temps que passaven amb els nets i la mena de relació que tenien, i després van utilitzar imatges de ressonància magnètica funcional per veure com s’activava el seu cervell mentre visualitzaven fotografies del net o neta, dels pares de la criatura, i de nens i adults sense parentiu.
“Els resultats van ser clars: quan no són família no hi ha res
Amb els nets s’activa l’empatia emocional i la motivació; amb els fills adults, l’empatia cognitiva
posta emocional; quan es tracta del net o neta s’estimula l’àrea de l’empatia emocional i de la motivació maternal; i en el cas dels fills, només s’activa l’àrea de l’empatia cognitiva”, resumeix García.
Els autors de l’estudi interpreten que l’activitat en les àrees associades amb l’empatia emocional vol dir que les àvies estan “dissenyades” per sentir el que sentin els seus nets quan interactuen amb ells com a part d’“un sistema de cura parental global” que sembla haver-hi al cervell. “Els investigadors creuen que és per aquesta via de connexió emocional perquè l’estimulen neurotransmissors i hormones que contribuirien que les àvies tinguin més temps de vida que el seu període reproductiu per poder ajudar l’espècie a perdurar, que és la finalitat biològica de la vida”, apunta el president de la SEGG.
Respecte que l’estimulació de les àrees de processament de les emocions, de la recompensa i de la motivació sigui més forta amb els nets que amb els mateixos fills (tret de comptades excepcions), els autors creuen que, en el cas dels descendents adults, les àvies-mares el que tracten és d’entendre’ls, de comprendre en l’àmbit cognitiu el que senten i per què. c