Amb substància

Jhay Cortez

Lloc i data: Pavelló Olímpic Badalona (16/XII/2021)

Després de la decepció que va suposar el concert enllaunat de Rauw Alejandro, el seu compatriota Jhay Cortez va pujar el nivell de qualitat a l’estrena del seu segon àlbum, Timelezz, acompanyat per una competent banda, ballarines i un espectacle eficaç en què hi van abundar les fumarades i els focs d’artifici a la manera de bengales.

El porto-riqueny s’està fent un nom a l’escena internacional, després de rebre la benedicció dels popes del gènere, cosa que va destacar des de l’inicial No me conoce, en què l’acompanyen J Balvin i Bad Bunny. Ells no hi van ser, però l’ entrega dels fans va fer que un pavelló esportiu amb un aforament de mitja entrada semblés ple.

El reggaeton de Cortez té molt en compte els orígens del gènere, amb els ritmes esquelètics del dembow i del dancehall jamaicà, cosa que esdevé molt evident a Easy, i tampoc no defuig les formes del hip-hop més ortodox a Kobe en LA 0.2, ni el romanticisme a La curiosidad. La gasolina va fluir a doll a 512 i en un Christian Dior ple de luxe i de desig, sense oblidar-se d’experimentar amb ritmes i rimes més dures a Los Bo.

Sap jugar amb els tempos, anant de la balada al bailongo a

Subiendo de nivel, per arribar amb facilitat al clímax de Dile (Homenaje), amb un groove sabrosón marca de la casa, jugant amb la carícia i el ball. Tampoc no perd la cadència a 911, en un tram en què el sentim va tornar a cotitzar a l’alça amb En mi cuarto i l’enganxosa Cómo se siente, amb una calidesa inusitada.

Després del massatge emocional, un final de festa exultant i pop amb Fiel, el sabor llatí autotunejat d’Imaginaste, la sintètica i fins i tot èpica Medusa, una

Ley seca que és la celebració absoluta del ball a la discoteca i un

DÁKITI’ – gravat amb Bad Bunny–, en què l’èxtasi del guitarrer va contribuir a la substanciosa barreja. c